dilluns, de gener 22, 2007

Engalavernat

Avui aquest bloc torna a la seva vocació original que no és altra que demanar als lectors que em resolguin els dubtes que em sorgeixen sobre qüestions de lèxic.

Aquest capvespre, després de dinar, hem anat a fer una volta en cotxe amb el meu sogre. Hem passejat per Binisafúller, Binibèquer, Punta Prima, Alcalfar, S’Algar i finalment hem tornat a Maó.

En davallar de l’automòbil el meu sogre ha fet un estirament i ha començat a dir :”estic...”, i com que no acabava la frase jo he afegit “engalavernat”.

Estic acostumat a emprar aquesta paraula quan dic “estic engalavernat de fred” i també l’he utilitzada referint-me als morts. Me’n record que el primer cadàver que vaig veure en la meu vida fou el d’un bus que van desembarcar al port de Ciutadella fa molt d’anys i que estava ben engalavernat amb els braços cap endavant. Des del boínder de la casa de la ma àvia al Camí de Baix vaig veure com els de la funerària havien de forçar els braços per introduir el cadàver dins el baül.

Però avui he tingut un dubte i he començat a demanar-me si havia emprat correctament el mot “engalavernar” per referir-me a l’efecte d’enravenament que es produeix quan un va molta estona en cotxe, així que no he tingut altre remei que dirigir-me a l’Alcover Moll.

Engalavernar:

1. Privar una cosa del seu moviment propi i normal (Mall., Men., Eiv.); cast. envarar, trabar. Quan los meus genois tendré freds i engalavernats que seran com a baldats i vinclar-los no podré, Santandreu Mort Jud. 194. «Porta que s'engalaverna deu esser mala d'obrir; es parents rallen de mi, què ha de fer sa gent esterna!» (cançó pop. Mall.). Engalavernar-se un nirvi: posar-se enravenat i sense moviment. Engalavernar-se una corriola: sortir la corda del solc de la corriola i quedar aturada i descansant damunt el fusell o eix d'aquesta (Mall.). a) fig. Sa lley més santa y eterna, la trampa l'engalaverna, Ignor. 35. 2. Mal engalavernar: posar una cosa en males condicions de funcionament, de manera que no pot exercir la seva funció pròpia (Mall.). «Això està molt mal engalavernat». Fon.: əŋgələvəɾná (bal.). Etim.: derivat de galaverna, paraula que originàriament devia significar ‘gel’, relacionable amb les italianes dialectals calaverno (toscà), gaverna (genovès), galaverna (bolunyès), etc. (cf. C. Nigra ap. Arch. Glott. It. xiv, 276; Meyer-Lübke REW 4126).


Després de llegir l’article de l’AlcM he pensat que hom a part d’engalavernar-se també pot enravenar-se de fred , però curiosament també pot anar enravenant si va molt fort o calent.

ENRAVENAR v. tr. 1. Privar de flexibilitat; posar rígid; cast. entiesar. «El gat ha enravenat la cua». a) absol. Alçar el membre viril (Mall., Men.); cast. levantar.

M’ha fet gràcia com defineix l’Alcm açò d’anar fort: : estar encès de desig genèsic (Mall., Men.).

Amb la definició de genèsic de l’AlcM les coses no m’han quedat gaire clares:

Genèsic
: GENÈSIC, -ÈSICA adj.: cast. genésico. 1. Pertanyent o relatiu a la generació.

Interessar-me per l’etimologia de genèsic ‘generació’ m’ha duit a un altre mot que s’empra poc a llevant:

GERNACIÓ f. Multitud de gent; cast. gentío. Y mira que n'hi va de gernació!, Maura Aygof. 99. Era per tots els segles, oh Mare, que et deixava la gernació dels homes, Carner Monj.32. Una gernació immensa omplia la platja, Ruyra Pinya, ii, 99. Fon.: ʒəɾnəsió (or., bal.); ʤeɾnasió (occ.). Etim.: de generació, per metàtesi.

A ponent tots tenim aquesta paraula present especialment per mor de la primera escena de Foc i Fum quan l’amo en Joan diu: “Jo t’assegur que n’hi havia en es Born, de gernació era allò una professó de tanta gent que hi acudia


La definició de fortor m’ha semblar més clara que la d’anar fort.

Dur molta fortor: estar molt encès d'apetit sexual (Mall.).

Enguany he comprat una barqueta que encara no he tirat a la mar i a la qual m’agradaria anomenar “Mossèn Alcover” perquè la motivació de la compra té molt a veure amb la meva afició filològiga, amb ella a part de navegar m’agradarà endinsar-me dins la toponímia de la costa menorquina i dels noms de la fauna marina.

Desgraciadament quan vaig preparar l’examen del títol de Patró d’Embarcacions d’Esbarjo (PER) que fa el Govern Balear només vaig estudiar la terminologia marítima castellana, perquè el Govern de Matas, en aplicació de la seva doctrina bilingüe, només empra el català en l’encapçalament de l’examen: “ Examen de Patró d’Embarcacions d’Esbarjo. Convocatòria de Desembre de 2006”. La resta de l’examen és en castellà, així que hagués estat ben perdut aprendre vocabulari marítim català per preparar l’examen de patró, ni que fos algun modisme de modalitat lingüística insular d’aquests que el PP està tan interessat en protegir.

Me sap molt de greu no tenir coneixements de terminologia marítima catalana malgrat el meu flamant títol de patró , per açò l’etimologia de la paraula engalavernar, que segons Alcover-Moll ve de ‘galaverna’ m’ha donat una alegria:

GALAVERNA f. 1. ant. Canó de fusta, a manera de beina, que es fixava a la part del rem que havia de sofrir la fricció de la barca en remar, per evitar-ne el desgast; cast. galaberna. 2. ant. Peça de reforç clavada a una corriola, a una caixa, etc., per evitar-ne el desgast produït pel fregadís.. 3. Llistó d'una polzada d'ample i mitja de gruix, que va fixat horitzontalment de corba a corba, a cada banda del bast, per defensar aquest contra el fregadís de la càrrega (Men.). Etim.: de l'it. calaverna, mat. sign. 1, mot que ha passat a altres llengües romàniques (fr. galaverne, esp. galaberna, etc.) i que els etimologistes consideren efecte d'una metàfora de l'it. calaverna (dialectal galaverna, galimverna, etc.) ‘caramell de gel’, ‘gelada’. L'origen d'aquest mot italià és encara desconegut (cf. Meyer-Lübke REW 4126 i Vidos Storia 419). En català sembla que el mot galaverna no conservavitalitat fora de Menorca, però hi ha el derivat engalavernar que és viu a totes les Balears.

Sobre aquest mot Coromines ens diu :” No crec que tingui res a veure amb el mot galaverna ‘gebra’( com voldria Alcm), terme pre-romà exclusiu de la Itàlia trans-apennínica, car això xocaria amb una enorme inversemblança semàntica, geogràfica i ambiental amb l’obscuritat de la terminació. Amb el que sí hi ha d’haver un íntim lligam és amb el terme nàutic galaverna nom d’una clavilla o clau de trava, o que reforça el rem en l’escàlem”.

Més endavant escriu: “En canvi no hi ha objecció ni dificultat a identificar-hi el cast. engalabernar “embarnillar, acoplar”, terme de fusteria documentat en el Sevillà López de Arenas (1633). Tant aquesta variació andalusa com la ferma i antiga documentació valenciana i balear, semblen suggerir una procedència mossàrab en català i a Andalusia".

I ara plantejaré les meves preguntes:

¿Considerau que la teoria mossàrab de Coromines sobre la paraula ‘galaverna’ fendí segons el que ja us vaig explicar en comentar l’etimologia de la paraula bòtil?

Tenint en compte que el passeig d’avui començà a Binisafúller on havíem anat a intentar obrir una porta que s’havia inflat, ¿trobau que seria adequat dir que la porta s’havia engalavernat?

¿Pensau que hom s’engalaverna quan fa massa estona dins el cotxe?

1 comentaris:

A la/es 2:17 p. m. , Blogger wenchaomao ha dit...

Very good article,If you want to earn 5,000 dollars, please visit my blog, the very good fortune make moneyinformation

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici