Pigillida

L’any passat vaig escriure un article de reacció a un editorial de El InMundo en forma de carta oberta a Francesc Tutzó i quan es va publicar els dies u i dos de maig de 2005 al Diari Menorca me’n vaig adonar que hi havia una errada en una data, per açò vaig enviar una nota de rectificació que es publicà dia tres de maig de 2005. Havia perdut aquesta nota però avui remenant el meu disc dur l’he trobada per casualitat, per açò he decidit adjuntar-la al blog.

Nota de rectificació a la Carta Oberta a Francesc Tutzo.

Fou el 1.838 i no el 1.968, com apareix per errada en el meu article puclicat el 2 de maig, quan Joan Cortada, membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres, rebé un ofici de la Junta del Cementiri de Barcelona on se li comunicava que l’idioma català no era d’utilització pública, que no era autoritzat per la llei, i que els epitafis catalans no eren de fàcil intel•ligència als forasters.

Ja de pas volia dir-li al Sr. Francesc Tutzó que assessori bé a n’Antonio Alemany si al final es decideix a traduir l’Editorial del passat 14 d’abril a les modalitats lingüístiques insulars. El tros que diu “...la consagración del catalán como lengua de estas Islas ha sido la percha a la que se han aferrado como lapas los catalanistas militantes…” és de difícil traducció perquè a Ciutadella lapa és pigillida, i segons el diccionari Alcocer-Moll a Eïvissa, Mallorca i altres zones de Menorca és “pegellida”, però la meva dona que és maonesa , amb una cama alaiorenca i l’altra de Sant Lluís, diu que a ca seua diuen “pigellida”.

Josep Mir

Ciutadellenc de Maó