dilluns, de desembre 25, 2006

Fills de Llull enyoram una pàtria

Avui he passejat per les Rambles de Barcelona amb la meva família i hem donat uns cèntims a algunes persones que actuaven.

Una d’elles ens ha demanat d’on érem i he quedat ben aturat, no he sabut gens què respondre. No he pogut dir que era de Menorca per mor que no m’dentific gens amb el gentilici menorquí, puix que la majoria de persones que emfatitzen el seu menorquinisme demostren en la pràctica un gran menyspreu envers a la llengua i la cultura dels seus ancestres i tampoc demostren cap respecte pel territori i el mediambient.

Veig amb tristesa que pels més menorquins Menorca és un simple producte per vendre i consumir al marge de qualsevol consideració sobre els seus valors culturals i ambientals.

En resposta a la pregunta que m’han fet a les Rambles trob que he començat a dir:- “som…”; però no he sabut continuar. M’hagues agradat dir allò que ha escrit Ponç Pons: “som fill de LLull i enyor una pàtria”.

Enyor una pàtria però no en reivindic cap. El meu enyor fa referència a l’estimació d’uns valors culturals i ambientals que veig morir i amb els quals m’identific. Reivindicar una pàtria implicaria la reclamació per a aquests valors d’un territori que no em pertany.

Un llibre que em va agradar molt llegir en la meva adolescència fou Les Paraules d’Opoton el Vell, d’Avel·li Artis Gener. Tot recordant-lo vull deixar escrit que l’únic territori que reclam per a la meva pàtria és l’espai que ocuparà- esper que d’aquí a molts anys- el meu nínxol on m’agradaria que s’hi escrivis : Josep Mir, de la fala catalana.

Pens que la pregunta de l’actor de carrer era d’impossible resposta entre d’altres coses perquè ningú no sap d’on són els meus fills .Déu faixi que puguin ser d’on ells vulguin ser.

1 comentaris:

A la/es 11:16 a. m. , Anonymous Anònim ha dit...

Hola.
Me sap greu introduir un comentiari que no té res a veure amb s'entrada però m'ha sorgit un dubte i no he trobat cap manera de comunicar-me més personal.
Com a ciutadellenc que soc dic gin amb llimonada hora de referirme a sa beguda que inunda totes ses festes de s'illa, mentre que per tot diuen pomada (fins i tot és es nom que li han posat a sa mescla comercial).
Es dubte no és quina de ses dues maneres és s'adequada hora de nombrar es gin (tanmateix mos entenem tots) sino el perquè d'aquesta desavinença. Perquè empram es ciutadellencs un nom diferent? O, d'on sorgeix es nom pomada?

Merci
(Perdona ses faltes que he fet, però sempre he estat una persona de ciències i he oblidat molt de tot allò que me van intentar mostrar)

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici