divendres, de novembre 10, 2006

Sobre el Sadisme de n'Alejandro Sanz

He escoltat dues vegades aquesta setmana a n’Alejandro Sanz –líder de noves generacions de Menorca - defensar el menorquí enfront del català, primer a un debat de joves polítics de la SER, i després a un debat similar a la televisió menorquina.

Estem acostumats a llegir abrandades defenses del menorquí per part de gent que sempre escriu en castellà, però no puc evitar sorprendre’m i irritar-me quan veig que n’Alejandro Sanz és capaç de proclamar-se únic defensor del menorquí en debats on la resta de persones que hi participen rallen en menorquí mentre ell ralla només en castellà.

Conec bé a la família Florit Campins i per tant em resulta d’allò més irritant que n’Alejandro Sanz tengui la poca vergonya de fer-se passar per amant del menorquí enfront de joves que suposadament el menyspreen, com en Macià - fill d’en Xec Florit i n’Antònia Campins- que el passat dijous participava en el debat de la Televisió Menorquina.

Resulta que quan jo sent rallar en pla a en Macià o en Lau em cau la bava, i en canvi trob que només he sentit rallar en pla a n’Alejandro Sanz en una ocasió en que posà en evidència la seva incompetència lingüística, que explica perfectament perquè en els debats d’aquesta setmana optà per “defensar el menorquí” rallant en castellà.

La gent com n’Alejandro Sanz és vertaderament sàdica perquè és molt difícil no descompondre’s quan has de suportar a un cara forrada com ell donar-te lliçons de menorquí.

3 comentaris:

A la/es 1:33 a. m. , Blogger Joan Carles ha dit...

Jo era a la tertúlia de la SER, igual que hi solc ser normalment cada setmana, i és difícil no sortir-ne irritat quan hi ha aquest personatge. No és mal pitxot quan va pel carrer, però tota la ideologia feixista inculcada des del seu partit, que la té apresa de pe a pa, i de la qual es vanta i que reprodueix amb gitades repetitives, el fa créixer i passa a ser una figura més d'aquesta màquina que desprèn odi cap a la llengua i la cultura pròpies. I amb tot el sadisme que molt bé descrius.
Quan t'adones que molt del que diu és feruma, és bo de campejar i de fer-li caure els arguments. Però el dia del debat sobre la llengua em va treure dels estreps. I crec que això em va succeir, com també de vegades exposes, per una excessiva estima cap a la llengua que m'han transmès els avantpassats. Aquell dia va amollar frases dignes de figurar en una antologia del nou pensament totalitarista marca de la cassa blava (ara taronja): em va acusar d'haver escrit el manifest de la CAL, va dir que aquesta i el PSM eren el mateix, va afegir que per sort aquest era un partit minoritari, que darrere la defensa de la llengua hi ha la ruptura d'Espanya i la independència i, amb actitud de menyspreu, féu befa del terme de Països Catalans dient que alguns professors l'hi tenien el cap inflat.
Jo crec que, al cap i a la fi, hem de saber destriar les fal·làcies, i açò vol dir fer-les veure. Però aquí hi ha la dificultat nostra, si tenim en compte el marc de referència majoritari a l'abast de la majoria de gent.
En el fons, crec que una de les coses que el van irritar més va ser el fet que li vaig demanar si les "variantes regionales" que ell esmentava eren les que ell mateix utilitzava.

 
A la/es 11:15 p. m. , Anonymous Anònim ha dit...

vaig anar a classe amb n'Alejandro Sanz quan jo feia segon de batxillerat (ell ja havia repetit unes quantes vegades) i sempre recordaré com justificava el nazisme explicant que els jueus havien matat a jesucrist. Com aquesta n'hi ha moltes per explicar. Sembla broma però no ho és...

 
A la/es 1:49 a. m. , Anonymous Anònim ha dit...

Si entost del premi "Protagonistas" es fes el premi "Imbècil", n'Alejandro Sanz el guanyuaria cada any.

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici