Al catalanisme li manca una mà de pintura (dos)

El passat u de març en Josep Maria Quintana, recollint les opinions que li havia expressat el seu fill Pere en un correu electrònic, va fer una entrada al seu blog amb el títol Al catalanisme li manca una mà de pintura amb la qual m’hi vaig sentir immediatament identificat .Desgraciadament moltes vegades me’n record d’aquesta sentència i avui ha retronat dins el meu cap quan he obert el programa de les Festes de Gràcia i he llegit que la versió castellana de la salutació del batle començava d’aquesta manera:” Estimados maoneses y maonesas”.

Qui hagi tingut la brillant idea de començar així la salutació castellana s’ha cobert de glòria. A mi em sembla innecessari emprar el gentilici català dels maonesos quan s’escriu en castellà, en canvi m’agrada que els ciutadellencs siguem ciutadellencs sempre, però em sembla evident que la personalitat de Maó és diferent, perquè a Ciutadella –on qui no és mascle és femella (disculpau-me que m’hagi permès la broma en un articlet que pretén ser seriós)- hi ha ciutadellencs i ciutadellenques, però a Maó hi ha maonesos, maoneses, “mahoneses” y “mahonesas”; per açò hagués trobat estrany que en Josep Maria Quintana hagués titulat Maó la versió castellana del seu llibre . Supòs que en Josep Maria Quintana, que és un catalanista sensat, comparteix la meva opinió i per açò anomenà Mahón el seu llibre.

Tot i així reconec que el fet que m’agradi ser ciutadellenc fins i tot en castellà, i en canvi em sembli que el cas dels maonesos és diferent, és una valoració absolutament subjectiva i algú pot considerar-la capriciosa. Però fins i tot quan es considerés necessari emprar els gentilicis catalans escrivint en castellà, la salutació del batle hauria d’haver estat:”Estimados maonesos y maoneses”, però no és comprèn l’ “Estimados maoneses y maonesas”.

Em sembla que amb un encapçalament tan desafortunat de la versió castellana del programa de festes, tant el Batlle com qui li ha aconsellat fer-ho d’aquesta manera, s’han cobert de glòria i han deixat els catalanistes com a babaus. Quan ho he vist m’ha semblat tan increïble que he arribat a pensar per uns moment que la cosa era obra d’un simpatitzant d’ICM que s’havia infiltrat dins l’impremta per perjudicar la imatge de l’Alcalde.

Som una persona intel·lectualment molt humil, per tant no puc comparar- ni prop fer-hi- el meu currículum amb el que té Josep Maria Quintana en defensa de la llengua, però duc uns quants anys de barraqueta defensant-la dins les meves humils possibilitats. Dóna fe del que dic una fotografia de la meva promoció del col·legi La Salle de Maó que hi ha encara penjada a l’escala de professors d’aquest centre. En aquesta fotografia es veu un cartell de la campanya de normalització lingüística del Consell Insular de Menorca de l’any 1.984, que havia penjat jo com a reacció al lamentable estat en que veia la llengua dins La Salle en aquell temps. La Salle fou la meva escola de catalanisme perquè allà vaig prendre consciència de què era necessari reaccionar tant davant la manca d’ús del català entre els meus companys, com per la pobresa del poc català que es solia sentir. Per mi el més remarcable no són els anys que han passat des d’aquella fotografia- que per alguns poden considerar-se pocs- sinó l’escassa edat que tenia quan vaig començar a fer campanya en favor del català totalment en solitari dins un col·legi on l’ambient no ho propiciava gens.

Per açò em consider prou autoritzat per dir que qui ha escrit açò d’”Estimados maoneses y maonesas” ha actuat com un pardal assolellat-com diria Francesc de Borja Moll- i no ha fet cap bé a la causa de la nostra llengua, ans al contrari, li ha causat un important perjudici.

És hora que ens deixem de bajanades i defensem la nostra llengua amb intel·ligència.
Coincidesc, per tant, totalment amb en Pere i en Josep Maria Quintana quan escrivien allò de Al catalanisme li manca una mà de pintura