UN ANARFABETO AGRADESÍO, la carta que Alemany no publicà

L’altre dia em vaig referir a n’Antonio Alemany i la polèmica d’en Pep Gonella.En la meva opinió de tots els escrits que s’enviaren al Diario de Mallorca l’any 1.972 el més contundent és el que adjunt, que n’Alemany –actual referent intel·lectual d’Iniciativica Cívica Mahonesa- no publicà i que Francesc de B. Moll inclogué en el número 104 de la Biblioteca “Les Illes d’Or”.



UN ANARFABETO AGRADESÍO

Zeñó direttó:

Eppero que zu zalú zea güena como lo e la mia a Dio grasia.

Zolo do línea pa felisitá ar gachó eze que ze yama Pepe Goneya por lo papele tan regüeno que eccribe. Ze be que er Goneya e un chavó que no ze lo zarta un gitano. ¡Menúo palo le a zortao a eza panda de finoli, repipi, giripoya, que quien que en Mayorca z’eccriba como en Barcelona! Amo, ¡que lo ha dejao achantao!

Zeño direttó: a nozotro, lo que hablamo er catteyano fetén, que no e er que z’an imbentao cuatro zeñorito leído y escribío de la caye Zerrano, a nozotro noh paza iguá. ¿Cuándo ezo zenizo de l’Academia z’an acordao de nozotro? Eyo con zu ortografía, con zu gramatica, ¿Y er pueblo, qué? ¿Ecque quien que jablemo too como en caza er Duque d’Ecquillache?

Er catteyano ze no ba, zeñó direttó. Y la curpa la tien loh Unamuno y loh Azorine y loh Machao y loh Ortega, y to ezo chalao que ze creen er zabio Zalomón. Meno má que er Goneya noz a arzao la beda y ya podemo eccribí en lo periódico.

Zeñó direttó: ¡Biba er Goneya! ¡Biba er goneyimmo! ¡Biban loh anarfabeto!
Que lo zoy y zerbió de utté,

PEPITO ER FALDA.

També us adjunt una fotografia que Francesc de B.Moll ens explica:”Dins la meva col.lecció de documents de la polèmica existeix una fotografia que un felanitxer humorista em va enviar com si fos el retrat d’En Gonella; és la foto que il.lustra la coberta d’aquest llibre (el 104 de la Biblioteca “LES ILLES D’OR”), i a la qual no atribuïm altre valor que el d’una nota còmica. La foto original anava ben envidarada dins una vasa, i acompanyada dels versos que molts de mallorquins saben de memòria i els canten amb una enèrgica tonada ben característica:


En Pep Gonella té
un ca de bou;
el baratà amb un ou
de xoriguer;
el va vendre an es porquer
de Son Caliu,
que era s’homo més viu
de dins Son Serra,
sabia tocar guiterra
i castenyetes,
feia ballar pessetes
dins un capell...

Llegint a Francesc de B.Moll a vegades em deman- i no en tenc ben bé la resposta- si la nostra intel·lectualitat està avui en dia massa ensenyorida i peca d’excés d'elegància no davallant a l’arena emprant amb els que s’ho mereixen el mateix corrosiu sarcasme que els dedicava el gran mestre.