TONDRE (intent de flexió verbal menorquina)

TONDRE:


Introducció:

Ahir vaig anar a passejar per Ses Quarterades de Ciutadella amb els meu fills. Quan jo era una infant no hi havia bens en aquest llogaret de Ciutadella, hi teníem vaques, ara per mor d’un problema d’economies d’escala l’explotació no és rendible i només hi pastura una guarda de bens, egües i qualque somera.

Precisament perquè antigament no n'hi havia de bens a Ses Quarterades no domin bé el lèxic relacionat amb aquesta casta de bestiar. El primer problema que em vaig trobar en aproximar-me al ramat és que era evident que s’acabava de fer la tosa i mai no he tingut clara la conjugació del verb tondre, així que per parlar amb el meu fill sobre el que havia passat amb la llana de les ovelles no em vaig sentir massa còmode.

Sé que guarda no és una paraula menorquina però he de confessar la meva fascinació pel lèxic mallorquí, per açò vaig emprar aquest mot per parlar amb els meus fills.

Seguidament adjunt el meu intent de conjugació del verb tondre i unes anotacions sobre lèxic dels ramats ovins.


Intent de flexió menorquina del verb tondre:

Infinitiu:
Tondre


Participi Passat
Tos
Tosa

Gerundi:
Tonint

Present d’indicatiu:
Ton
Tons
Ton
Tonim o Tonem
Toniu o Toneu
Tonen

Imperfect:

Tonia
Tonies
Tonia
Toníem
Toníeu
Tonien


Perfect Simple
Tonguí
Tonguires
Tonguí
Tonguírem
Tonguíreu
Tonguiren

Futur
Tondré
Tondràs
Tondrà
Tondrem
Tondreu
Tondran

Condicional:

Tondria
Tondries
Tondria
Tondríem
Tondríeu
Tondrien

Present de subjutiu:

Tongui
Tonguis
Tongui
Tonguem
Tongueu
Tonguin

Optatiu

Tongués
Tonguessis
Tongués
Tonguéssim
Tonguéssiu
Tonguessin


Imperatiu:

Ton
Tonim o Tonem
Toniu o Toneu


Notes sobre el lèxic del ramat ovi:

Tondre:

Alcover-Moll.
1. Tallar arran el pèl o la llana; Cast:trasquilar

2.Tallar arran la llana a les ovelles per aprofitar-la en la indústria textil. Cast:Esquilar


L’operació de tondre és la tosa.

Locucions.

Tondre sense estisores, enganyar a qualque-u (Mall)

Refranys:

El bon pastor sense escorxar ton (Mall).

Qui ho vol pelut que s’ho tongui ( es diu per manifestar indiferencia envers el que els altres poden censurar)

Conjugació: Segons el model de prendre, però el participi de passat té una forma única tos, tosa:

El qui ton és el tonedor

Torissa: /turissa/ (AlcMl, Coromines), a Eïvissa és l’ovella des d’un any fins que cria, l’ovella (AlcM) que no serveix per anyellar.

Anyell: (AlcM) Cap de bestiar de llana que encara no té un any.

Anyellar: (AlcM) Parir l’ovella. (Fonètica no documentada a Menorca, però sí a pir-or, or, mall, occ, val.

Refrany:

Anyell primerenc treu bona banya (Mall, Men).

Guarda: Ramat, grup nombrós de caps de bestiar (Vall d’Aneu, Mallorca) , cast: rebanyo.

Ramat, de bestiar: (Febrer) V. RebañorebañoTroupeauGrex.

Ramat: (AlcM) Conjunt d’animals de la mateixa espècie que es crien i es fan pasturar plegats (sobretot bestiar de llana o cabrum) Cast. Rebaño

/remàt/ (bal)

Sinon: guarda


Ovella: Alcm (...es diu especialment de la femella, i es dóna el nom de marrà al mascle) Fon: /uvêe/ Ciutadella, /uvèe/ Maó

Bena: (AlcM)Ovella (Men)

Observació: La transcripció fonètica de bena a Ciutadella a l’AlcM no és correcte al meu entendre, dóna a Ciutadella una transcripció fonètica neutralitzant la primera e i açò no és correcte, la pronunciació de Ciutadella és al meu entendre exacta que la de Maó amb è oberta a la primera e.

Conclusió personal: Ovella i bena a Menorca són sinònims exactes i s’empren indistintament. Jo ho he vist fer indistintament a la gent del camp. Ramat era una paraula comú a Menorca segons el Diccionari d’Antoni Febrer i Cardona.

Mardà: (AlcM) Mascle d’ovella destinat a la procreació.

Esquella: (AlcM) Campana petita quasi cilíndrica , com les que porten penjades pel coll els bous, cabres i altres animals que guien el ramat. Cast: Cencerro.


Us anim a afegir més lèxic relacionat amb el ramat boví a Menorca i a fer les vostres observacions.