Fibla, albelló i claveguera.

Supòs que alguns pensareu que les paraules que anotat en el meu bloc són d’ús ben corrent, per açò vull aclarir que si les coment és perquè pens que a llevant han perdut vitalitat o bé quasi no se solen sentir.

Fa devers un any vaig fer unes reformes a una casa meva i una tia me va dir que hi trobaria una fibla molt grossa, segons li havia dit en el seu dia mon pare. És possible que aquesta fibla hagués comunicat en el passat la plaça del Born de Ciutadella amb el port passant dins ma casa, però es veu que hi havia moltes rates i trob que mon pare l’havia tapada fa més de quaranta anys.

Des de llavors em venc demanant quina diferència hi ha entre les paraules fibla, albelló i claveguera i havia fet unes anotacions sobre aquestes paraules a una plagueta d’espiral , com ja us vaig explicar quan vaig comentar la paraula dull.

Alguns lectors de Maó, Ferreries i Mallorca (Pòrtol) me van fer comentaris en els quals coincidien considerant albelló com a paraula equivalent al castellà “sumidero”, per açò he trobat interessant transcriure aquí les meves anotacions sobre els diferents diccionaris i vocabularis on he consultat els mots fibla, albelló i claveguera.



Antoni Febrer i Cardona (1761-1841)
Fíbla:/Alcantarilla/ Petit pont étroit/ Aquaelicuum.
Clavaguèra: Albañal/Cloaque.Égoût./Cloacula.
Abullò:Sumidero.Arbollon. Égoût pour faire écouler les eaux/Cloaca.

Julio Soler (1858)

Fibla: cloaca, alcantarilla.
Abolló:Arbollon

José Hospitaler (1869):

Alcantarilla: Clavaguera
Cloaca:Fibla

Joan Benejam Vives (1885):

Fitbla: cloaca, sangradera
Abulló:sumidero
Clavaguera:alcantarilla

Noti’s que Febrer, Hospitaler i Benejam escriuen clavaguera, no claveguera que és la grafia preceptiva actual.

Vocabulari Castellano-Menorquín-Francés de SFS (1.902)

Alcantarilla: Clavaguera, Égont
Cloaca:Fibla, Cloaque, égont

Alcover-Moll (DCVB):

FIBLA f. 1.Punxa, agulló; cast. aguijón. (V. fible). 2. Forat que fan a la bóta per tastar el vi (Cardona, Solsona); cast. piquera. 3. Tasconet o tapet que es posa al forat d'una bóta perque no ragi el vi (Moianès, Barc., Vallès, Penedès); cast. botana. Se tracta de certa pretenció tenian los taverners y hostalers per rahó de les fibles de les bótes, Rúbr. Bruniquer, v, 281. 4. Obertura deixada a la galtera d'una síquia per desviar l'aigua i encaminar-la cap a un o més perceptors del regadiu (Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Mall.); cast. sangradura. No gos de aquella aygua emprar... ne aquella trencar ne fibles fer per alguna manera, doc. a. 1402 (Mostassaf 255). Manam que les persones qui tenen empriu en la aygua de la sèquia no gosen destapar fible alguna per pendre de la aygua, doc. a. 1402 (BSAL, viii, 79). Nasqueres a la vora d'una fibla a on tes rels xuclaven humitat, Salvà Retorn 114. 5. Piqueta dins la qual va l'aigua d'una teulada abans d'entrar a la cisterna (Mall.). 6. Obertura feta a una vorera de carrer o de camí, per donar pas a l'aigua de pluja cap a l'albelló o claveguera (Men.); cast. sumidero. 7. Pedra amb un forat, que es posa a una regadora o sèquia, i es tapa o s'obre aquell forat per dirigir l'aigua cap a un endret o altre (Eiv.); cast. compuerta. 8. Cep acotat de l'any anterior i que només té una sarment (Mancor).Fibla: llin. existent a Manresa, Barc., Prat de Llobregat, Castelldefels, Vilafr. del P., Galera, Ulldecona, La Sènia, Alcanar, Cast., Benicarló, Vinaròs, Traiguera, Val., etc. Fon.: fíbblə (or., bal.); fíβla (val.). Etim.: del llatí fībŭla, ‘sivella, tascó’.

CLAVEGUERA f. 1. Conducte, generalment subterrani, per on s'escorren les immundícies, les aigües brutes i les aigües plujanes d'una població; cast. cloaca, alcantarilla. Tro al poador qui és sobre la Claveguera del cayl, doc. a. 1272 (Alj. Tort. 118). Tot hom pot fer claueguera e estremera en son alberc... Mondar se deuen les estremeres e los albeylons e les clauegueres, Cost. Tort. III, x. Fugí per una clavaguera e isqué's de la terra, Pere IV, Cròn. 112. 2. Forat que travessa una paret d'hort o de tanca i serveix per a donar pas a l'aigua de pluja sobrera (Cat., Bal.); cast. clavijera.Claveguera: Llin. de Cambrils, Esponellà, Flaçà, Fontanilles, La Bisbal, Montbrió, Poboleda, Reus, Terrassa, Vilanant, etc. Fon.: kləβəɣéɾə (Conflent, Empordà, Gir., Pl. de Vic, Tarr.); klaβeɣéɾɛ (Tremp, Ll., Gandesa); klaβeɣéɾa (Tortosa, Val.); kləvəɣéɾə (Valls, Mall., Men., Eiv.). Intens.:—a) Augm.: claveguerassa, claveguerota.—b) Dim.: claveguereta, clavegueretxa, claveguerel·la, claveguereua, claveguerona, clavegueró. Etim.: del llatí *cloācăria, derivat de cloāca, mat. sign. 1.


ALBELLÓ m. 1. Conducte subterrani per on se'n van les aigües sobreres o brutes; cast. albañal. Mondar se deuen les estremeres et los albeylons e les clauegueres, Cost. Tort., iii, x, 2. Si clavegeres o albelons per necessitat de la ciutat s'àn a escurar dins aquella, Epist. Pere 108. Ja havie offegat tres o quatre creatures en lo albelló, Sermó de St. Vicent Ferrer (Bol. Ac. Hist. lxxxix, 428). Mes amen que gran part d'aquella [aigua] se perda e vaja o discorrega per citges o alballons, que si seruia a regar la dita orta, Codi Çagarriga 222. Els ratolins... anaven fugint-se'n pels albellons i pels camps, Valor Rond. iii, 16. 2. Síquia que fan en els camps de conreu, revestida de pedres grosses i reblida de terra, de manera que vaja per davall la terra, i que serveix per recollir l'aigua de pluja i evitar que hi haja moll (Mall.); cast. tíjera. «Bona amor, des que no hi sou m'han haguda de sainar; sa sang per mes venes va com aubellons dins un pou» (cançó pop., Mall.). «Han esclatat els aubellons»: ho diuen quan per l'excés de pluja els albellons no poden recollir tota l'aigua que hi acudeix, i fan borbolleig (Palma, Manacor, Petra). 3. a) Forat que comença un conducte subterrani d'aigües sobreres o inútils; cast. sumidero. En la casa y forn de la dita heretat se troba un aubelló o sumidero, per hont se derraman las ayguas e inmundicias de ditas casas, doc. any 1771 (Boll. Lul., viii, 418).—b) Forat per on desemboca un conducte subterrani; cast. desagüe. Apres de haver regat ses possessions hajan de tornar la aygua a ditas Sequias, tancant lo ull, portell o albelló, per hont la aygua discorra per al vs de ses possessions, Const. Cat. 252. 4. met. Ferida en el cap, de la qual brolla molta sang (Mall.). 5. topon. a) L'Aubelló: avenc molt gros i fondo que hi ha en el districte de les Foies d'Ulldecona, i que, en haver-hi una gran embassada d'aigua de pluja, se la beu tota molt aviat, i, segons diuen, la duu fins a la mar.—b) L'Aubelló: partida de terra en el terme de Vila-rodona (Camp de Tarr.).—c) Els Aubellons: partida de terra en el terme de Constantí. Loc.—Beure més que un aubelló: esser molt bevedor (Mall.). Fon.: alβeʎó (Val.); əwβəʎó (Camp de Tarr., Mall.); awβeʎó (Gandesa, Ulldecona); əβuʎó (Menorca). Etim.: de l'àrab al-ballóʿa, ‘síquia subterrània’ (Dozy Gloss. 65).


Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans:

fibla f. Obertura que es fa a una sèquia, a una presa, etc., per treure'n aigua. Punxó per a fiblar les bótes. Mesura de capacitat per a cabals d'aigua, equivalent a 100 plomes.

albelló m. Canal o conducte per a donar sortida a les aigües brutes

claveguera f. Conducte, generalment subterrani, per on s'escorren les immundícies, les aigües brutes i les aigües plujanes d'una ciutat. La xarxa de clavegueres de Barcelona. Claveguera mestra. Rata de claveguera. FIG. Lloc on aflueixen les coses i les persones més vils. Forat que hi ha a les parets dels horts perquè hi passi l'aigua quan plou.

A mi com a en Victor Ripoll, que cada setmana fusella el DIEC des de les pàgines d’un setmanari tan poc sospitós com El Temps, no m’entusiasma gens el diccionari de l’ens normatiu i, per exemple, avui el veig incapaç d’explicar aquella cancó d’en Tomeu Peña que diu:

Tu ets es pa quan tenc gana
tu ets sa manta quan jo tenc fred
albelló ets d’aigua fresca
i ets sa millor amiga que tenc.

El DIEC tampoc és capaç, em sembla a mi, de recollir el significat que avui cercam de fibla. En Victor Ripoll té el diccionari d’Enciclopèdia Catalana (DEC) en millor concepte que el DIEC , però en aquest cas tampoc recull fibla amb el significat que en castellà té alcantarilla o cloaca.

El Diccionari de sinònims, idees afins i antònims de S. Pey Estrany (Teide, Barcelona 1970 ) tampoc recull el significat que cercam per fibla, si bé no sé el prestigi que té aquest diccionari, en tot cas és l’únic d’aquestes característiques que corre per ca meva.

Arribats en aquest punt encara no m’he aclarat per açò me n’he anat als diccionaris castellans i he cercat cloaca, alcantarilla i albañal.

Diccionari de la RAE

cloaca.

(Del lat. cloāca).


1. f. Conducto por donde van las aguas sucias o las inmundicias de las poblaciones.


2. f. Lugar sucio, inmundo.


3. f. Zool. Porción final, ensanchada y dilatable, del intestino de las aves y otros animales, en la cual desembocan los conductos genitales y urinarios



albañal.

(Del ár. hisp. alballá‘a; literalmente, tragona).


1. m. Canal o conducto que da salida a las aguas inmundas.


2. m. Depósito de inmundicias. U. t. en sent. fig.

salir por el ~.

1. fr. coloq. Quedar mal e indecorosamente en alguna acción o empresa.


alcantarilla.

(Del dim. de alcántara1).


1. f. Acueducto subterráneo, o sumidero, fabricado para recoger las aguas llovedizas o inmundas y darles paso.


2. f. Boca de alcantarilla.


3. f. p. us. tajea (ǁ puente pequeño).




També he cercat al diccionari electrònic de sinònims de la Universitat de Oviedo http://tradu.scig.uniovi.es/sinon.cgi i açò és el que he trobat:

Diccionario de Sinónimos
Los sinónimos de alcantarilla son: (2)
cloaca (definición)
desaguadero (definición)
Los sinónimos de albañal son: (0)

Ah ! Encara no he dit res de Coromines, sembla que aquest autor no està molt d’acord amb l’etimologia de Fibla d’AlcM i ens diu “El primitiu FIBULA (d’on provenia FIBULARE), que a penes ha deixat descendència en cap llengua romànica, no en va deixar cap en català (antic ni modern), i és a tort evidentment que AlcM diu que fibla ve de FIBULA: aquest mot català és devivat postverbal de fiblar “ i aquest verb ve del llatí FIBULARE ‘clavar l’agulla d’un fermall o sivella”, derivat de FIBULA ‘sivella, fermall’.

Conclusió final: Després de cercar a tants diccionaris encara no sé si fibla, claveguera i albelló són sinònims exactes o no. ¿Podeu aclarir-m’ho vosaltres?

¿No trobau que seria interessant disposar d’un diccionari fotogràfic?- jo trob que seria molt interessant fer-lo com a projecte educatiu dels nostres instituts, podria ser molt engrescador perquè seria un projecte interdisciplinar que comprendria tecnologia (bases de dades, internet, etc.) i lingüística.

A més jo crec que seria molt bo que l’edició electrònica de l’Alcover-Moll comptés amb enllaços sobre les transcripcions fonètiques que permetessin escoltar les diferents formes de pronunciar una mateixa paraula, tal i com es pot fer amb l’edició electrònica de l’Oxford Advanced Learner’s.Dictionary.