dijous, de maig 04, 2006

EL SAFAREIG ON VAIG APRENDRE LES PARAULES QUE ENYOR















Promet no publicar més fotografies, però una afectuosa nota rebuda de na Magda Marroquín Camps, que té una vinya davant del safareig on vaig aprendre les paraules que estim, m'ha fet entrar ganes de publicar aquestes fotografies del safareig i d'una posterior menjada a la morera que hi havia (hi ha) suvora.
Açò sí que era xalar i no el que feim a les piscines amb "skimmers" i "sumideros".
Jo som el de la roda, per si no em coneixieu.

1 comentaris:

A la/es 1:03 a. m. , Anonymous Ximm ha dit...

Enyorar les paraules. Consagrar les paraules, bensenes, restaurar-les. Les paraules tenen el seu temps, van i venen com les estacions i noltros, caçadors d'instants, provam de caçar-les com Nabokov.

Salvar els mots
Com qui guarda la lluna
Al mirall d'una bassa.
Salvar els mots
Més enllà d'aquests llibres.

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici