dilluns, de maig 01, 2006

¿Tenen "dui" les piscines?

Trob que som una persona sensibilitzada amb el problema de l’aigua, enguany he fet una reforma a la meva casa i he fet certs sacrificis estètics per aprofitar al màxim les aigües pluvials, però ahir vaig fer una bona endemesa. Som una d’aquestes persones producte de la societat de consum que, com diu el meu sogre, tenim comoditats de rics de les que no podem gaudir perquè no ho som rics. Fa quatre anys que tenc una piscina i encara no record cap moment en que m’hagi pogut jeure a prendre el sol. Vaig fer la piscina a un tros del trast de la casa que per desgràcia vaig heretar dels meus pares. Dic per desgràcia perquè els meus pares van morir molt joves i com comprendreu m’estimaria més que la meva casa fos encara la seva.

Però tornem a l’endemesa, així a part de parlar de lèxic potser també evitarem que la gent tudi (Mall) aigua d’una manera tan absurda com ho vaig fer jo ahir.Fa devers un mes se’m va rompre un “skimmer” ( agrairia suggeriments per referir-me a l’invent amb una paraula més nostra) i per açò l’aigua de la piscina es va embrutar molt. Els entesos en piscines me van suggerir que fes la primera neteja després d’arreglar el problema posant la vàlvula de sis vies en posició de buidat. Jo em pensava que la piscina només es buidava quan la bomba estava en funcionament i després de fer net la piscina vaig aturar la bomba i me’n vaig anar sense modificar la posició de la vàlvula de sis vies. Al cap d’una estona me’n vaig adonar que el nivell de l’aigua havia baixat molt i me va saber molt de greu.

Ahir no me’n podia envenir del mal pas i vaig comentar-ho amb un familiar que em va dir que l’aigua probablement se n’havia anat pel “sumidero”. Jo no sabia que les piscines tinguessin tal cosa, però en qualsevol cas vaig pensar que “sumidero” no em semblava una paraula massa catalana

Tot d’una, i com que feia uns dies havia pres unes notes sobre la paraula “fibla,” vaig pensar que potser aquesta podria ser una paraula adequada per referir-me al mal dit “sumidero”, però no m’acabava de satisfer. Després de rumiar-hi un poc més vaig pensar en el safareig de Ses Quarterades i me’n vaig enrecordar que tenia un dui que quan s’obria feia corre l’aigua pels canals que regaven mig llogaret. Era molt divertit amollar qualque vaixell de joguet (Maó:jogueta) i veure com la corrent se l’enduia moltes tanques enfora de l’hort on hi havia el safareig.

Just vaig arribar a casa vaig dirigir-me als prestatges on hi tenc els diccionaris i vaig cercar dui al diccionari Alcover-Moll (AlcM) i açò és el que vaig trobar:

DUI m. 1. Forat d'una bóta, al qual s'aplica el grifó per a treure el vi, o l'estaca o tap per a impedir que surti (Mall.); cast. piquera. Tretze bótes més..., totes buides y sense cadireta ni estaca en el dui, Rosselló Many. 145. 2. Tap de fusta que apliquen al forat de la bóta per on ha d'eixir el vi (Mall.); cast. canillero. 3. Forat que hi ha en el fons de la barca, a l'endret del banc de proa, i que serveix per a escórrer l'aigua que ha entrat dins l'embarcació; va tapat amb un tap de suro (Blanes, St. Feliu de G., Canet de Mar, Barc., Tarr.). Estàvem atrafegats passant revista a l'embarcació. Ja heu tapat es dui?, Ruyra Pinya, i, 21. Vaig acostar-me... al seu llahut a l'hora justa que anava a varar... Enseua 'ls pals, que jo taparé 'l duy, Manuel Vilà (Catalana, i, 235). Fon.: dúј (or., bal.). Var. form.: duell, duïll. Etim.: de duïll, per pèrdua de la -ll final darrera i, i per desplaçament de l'accent (com en cuína > cúina, cruïlla > crúia, etc.).

Em va semblar sorprenent que sent Francesc de B.Moll ciutadellenc no es referís a dui amb el significat de forat dels safareig que serveix per obrir l’aigua als canals de regadiu , i a la vegada meravellós que estàs documentat amb un significat tan semblant a tants llocs del domini lingüístic de la llengua catalana(Mallorca, Blanes, Sant Feliu de Guixols, Canet de Mar, Barcelona, Tarragona).


Després vaig cercar el significat d’una de les variants de formació “duell”, i açò és el que vaig trobar:


DUELL m. 1. Cubell, cossi per a rentar o bugadejar la roba (Campmany, Val.); cast. cuenco, cuezo. 2. Forat que tenen a la part inferior certs recipients (bóta, cup, cossi) per a donar sortida al líquid que contenen (Calasseit, Maestr., Cast., Val., Al.); cast. piquera, canillero, desagüe. 3. Cadascun dels dos forats amb estaca per a tapar-los, que es fan al fons del safareig i serveixen per a buidar-lo (Torre de l'Espanyol). 4. Forat fet al fons de la barca per a desaiguar-la (Maestr.). 5. fig. Anus (Dénia, Cocentaina). 6. Fusteta per a tapar el forat o espirall de la bóta (Vimbodí). Fon.: duéʎ (or., occ., val.). Var. form.: dull, dui. Etim.: del llatí *ducĭcŭlu, ‘conducte petit’

Fixau-vos amb la tercera accepció: ¿No us fascina la grandesa de la nostra llengua? . El més gran diccionari que s’hagi fet en qualsevol llengua no ho reporta ,però els pagesos de Torre de l’Espanyol (municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre , al límit amb el Priorat, situat a l'esquerra del riu Ebre, als vessants septentrionals de la serra del Tormo i als meridionals de la serra del Rovelló) i els de Ciutadella, com l’amo en Joan Febrer de Ses Quarterades, empren variants de la mateixa paraula per referir-se al forat per buidar l’aigua del safareig.

Açò em dur a fer la següent consideració: tenc a ma casa el Diccionari Alcover-Moll, el Coromines, la primera edició de la GEC i el Pompeu Fabra, els guard com les meves més importants possessions: el tresor lèxic de la nostra llengua. Fa uns anys Enciclopèdia Catalana em feu l’oferta de canviar-me l’edició de l’enciclopèdia que tenc per una edició actualitzada. No ho vaig acceptar, m’agradarà mostrar-li qualque dia als meus fills que el seu avi, que fou qui comprà la GEC, estalonà aquesta gran obra des del primer dia, però pens que avui en dia té més sentit subscriure’s a l’edició electrònica.

El Diccionari Alcover-Moll és el regal de “parella de fet” que li vaig fer a la meva germana i esper que qualque dia, si la meva economia m’ho permet, pugui repetir aquest regal -amb o sense matrimoni- amb els meus fills, serà la meva manera de passar-los a ells la flama de la llengua i m’agradarà regalar-los una còpia de l’edició històrica. Però, ¿no trobau que Alcover i Moll haguessin desitjat que les edicions electròniques dels seus diccionaris fossin permanentment actualitzades seguint el seu esperit i objectius? . Jo trob que s’hauria de fer encara que d’identificàs clarament el que és actualització del que és redacció original.

El Diccioonari de l’Institut d’Estudis Catalans recull:


dull m. Forat del fons d'una barca, que va tapat amb un tap de suro, i que serveix perquè, un cop treta aquesta del mar, s'escoli l'aigua embassada. Forat que es fa a la bóta per treure'n vi.

El Diec no recull duell.

Sé que l’AlcM no és un diccionari normatiu, però ¿em sabríeu explicar perquè Moll definí la grafia dui i en canvi en la grafia “dull” ens remet a “dui”?


DULL m.: V. dui i duïll
(AlcM)

Finalment, ¿trobau que tenen dull les piscines?- Jo trob que sí però sincerament no sé on és, no sé si el forat que serveix per fer net el fons és també el dull.

1 comentaris:

A la/es 8:38 a. m. , Anonymous mikel ha dit...

El nostre safareig té una bullor (aubelló, albelló, etc.), les piscines supòs que també en tenen de bullor per buidar-se o reciclar l'aigua. Per altra banda, el teu blog és interessant, força interessant.

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici