Sobre ERC , TV3 i el PP

Personalment consider que ERC és el pitjor enemic de la llengua catalana a les Balears. M’explicaré: culpa d’aquest partit s’engegà un procés de reforma estatutària a Catalunya que no ha servit per res, perquè és més que probable que el Tribunal Constitucional acabi declarant il·legal l’obligatorietat de conèixer el català. Així que l’únic efecte del procés de reforma estatutària català ha estat la gonellització de l’Estatut Balear i de la política lingüística del PP.

A ERC tant li fa el que passi amb la llengua i la cultura catalana a les Illes Balears, l’única cosa que sembla que els importa són el seus deliris d’independència dels Països Catalans i per açò no els importa debilitar al PSM i fragmentar el ja de per si reduït espai electoral del catalanisme cultural.

Idò mirau, ERC podria fer una cosa per fer-me canviar la pèssima opinió que tenc d’aquest partit: trobar qualsevol camí, encara que sigui amenaçant derribar el Govern de Montilla o el de Zapatero, per garantir, a través d’emissions via satèl·lit o internet, la recepció de TV3 i C33 a tots el que volem veure una televisió en la nostra llengua i no en modalitat lingüística insular veneçolana, que és el que ens serveix IB3.

Consider que a mala bava ningú no guanya al Partit Popular i tard o prest trobaran l’excusa per carregar-se la televisió en la nostra llengua a les Balears .Només les emissions per internet i via satèl·lit poden garantir el nostre dret a veure televisió en català. La televisió en català a les nostres illes acabarà sent com la mítica Radio Pirenaica[1].

Quan un parell de fantasmes d’ERC se’n van anar a encadenar a les emissores de la COPE tothom va a començar a escriure articles i editorials advertint sobre un suposat atac greu a les llibertats d’expressió, comunicació i informació. Un amic meu em deia que era un cas clar de feixisme, o pitjor, de les clares intencions nazis d’ERC. El mateix passa quan els mateixos “gamberros” d’ERC escridassen els polítics del PP en les campanyes electorals de Catalunya: tothom se n’estira els cabels.

En canvi quan el PP es carrega les emissions de TV3 al País Valencià o les Balears, tot açò es considera molt democràtic i normal. En aquest cas no són quatre “gamberros” d’ERC que fan una fantasmada de les seves. És l’acció d’un Govern que, segons es veu, amb els vots de la majoria pot prohibir-nos el que volem veure les minories. Tot molt europeu i políticament correcte perquè no hi ha cadenes ni escridassades, només elegants disposicions legislatives que tenen un efecte infinitament més contundent contra la llibertat de comunicació i informació que qualsevol malifeta dels independentistes.

Permeteu-me que me’n rigui d’aquesta manera d’entendre la democràcia !. La majoria decideix que és molt democràtic i legal que a través d’Imagenio la gent pugui rebre centenars de canals en llengua castellana i anglesa a les seves llars, però que és il·legal que es rebin quatre canals ridículs en llengua catalana. Molt bé! Sí senyors!

Sembla que la majoria també ha decidit que els ciutadans de les Balears no han de conèixer la llengua catalana i que per tant els que volem emprar-la no ho podem fer quan estiguem en presència d’un conciutadà al qual no li dóna la gana- en exercici de la seva llibertat- d’entendre la que ha estat la llengua pròpia d’aquesta terra en els darrers set-cents anys. Tot molt democràtic i correcte!

N’estic tip de l’elegància: els del PP no aturen de fer veure que la Mare de Déu és Joana i no deixen de torturar-nos quan, en un discurs sense estridències aparents , sentim proclamar-se defensors de les modalitats lingüístiques insulars a molts d’aquells que només rallen en castellà amb els seus fills[2]. Les modalitats només les volen per veure’ns ballar fandango o ball de bot vestits amb cambuix o rebosillo!




[1] Ja vaig sentir una sensació semblant durant l’11-M en que vaig seguir tota la informació a través de la BBC i internet perquè era evident que el PP no feia res més que dir mentides, que és la seva especialitat.
[2] Em sembla lògic i normal que els immigrants-o els que ja fa temps que són arribats, com diuen per Olot- rallin en castellà als seus fills. El que no em sembla normal és que un menorquí “de tota la vida” ,que es proclama defensor de les modalitats lingüístiques insulars ,ralli en castellà als seus fills; però a Maó esteim acostumats a què com més de “tota la vida s’és”, manco es ralla en pla, i més defensor del menorquí autèntic hom proclama. A Maó també hi ha una altra relació de proporcionalitat: com més partidari s’és del menorquí pur, més barbarismes i castellanades s’empra.