Barrisc
Avui he començat bé el dia: de bon matí me n’he anat a cercar el pa i com que és Dissabte he volgut comprar unes banyes (açò que avui en dia en diuen “croassan”) però supòs que el meu bon amic el Dr. Paco Garcia Olives ha davallat abans que jo a la botiga que hi ha davall ca seua i se les ha enduit, així que quan he arribat ja no hi quedaven banyes fresques.
Dic que deu haver estat el Dr. Garcia perquè amb açò de les banyes estic posant en perill una gran amistat de més de vint i dos anys perquè cada cap de setmana és un o l’altre el que queda sense banyes depenent de qui sigui el que arriba primer a la botiga.
Com us explicava quan he arribat ja no hi quedaven banyes fresques, només n’hi quedaven del dia anterior, i la botiguera m’ha proposat fer un “barrisc” i endur-me’n mitja dotzena al preu d’un parell.
No hem fet barrina perquè jo trobava que els de ca meua no tindrien tant de talent, però tot d’una li he fet repetir la paraula “barrisc” que jo no havia sentit mai.
La botiguera m’ha explicat que durant seva la infància sa família era molt pobra i que la seva mare solia anar a la plaça a darrera hora on les placeres li feien un barrisc de peix, normalment romput i amb mal aspecte . M’ha explicat que gràcies a aquests ‘barriscs’ a ca seva van passar moltes privacions- m’ha contat que de filleta ella només tenia un vestit- però mai gana.
Avui potser han estat els meus fills els que han tingut gana, però ha valgut la pena canviar el berenar de la família per un bon mot: ‘barrisc’.
En arribar a casa tot d’una m’he dirigit a l’AlcM per interessar-me per la paraula:
BARRISC m. 1. Acte de comprar o vendre un conjunt de coses a ull, sense pesar-les ni mesurar-les (Mall.); cast. pancada. 2. Conjunt de coses, principalment fruita i hortalisses, que és adquirit en gros i sense pesar ni mesurar (Mall.). a) Alçar es barrisc: adquirir coses en gros i sense pesar ni mesurar (Mall.). 3. loc. adv. A barrisc: a l'abandó, sense posar en orde ni guarda.
Fon.: bərísk (mall.). Etim.: postverbal de barriscar
El que m’ha semblat curiós és que el diccionari no reporti aquest mot a Menorca. En teniu notícia vosaltres?
En tot cas sí que fou reportat per Antoni Febrer i Cardona (1.761-1841) en el seu Diccionari Menorquí-Castellà-Francès i Llatí:
Barrisc ô barriscáda: Pancada.Vente de menües marchandises en gros.Venditio coacervatim.
Barriscad.Barriscado.Vendu en gros.Coacervatim venditus.
Barriscar.Barriscar.Vendre en gros sans compter.Merces sine ponderis ratione vendere.
També m’he interessat pel significat de barriscar a l’AlcM:
BARRISCAR v. tr. 1. Comprar o vendre un conjunt de coses a ull, sense pesar-les ni mesurar-les (Mall.). 2. Concertar i comprar ço que resta de fruita, hortalissa, etc., a les marmanyeres que ho donen a més baix preu per acabar la venda (Centelles, La Seu d'U., etc., ap. Aguiló Dicc.). 3. Regirar el fem (Urgell, Segarra). Fon.: bəriská (or., mall.); bariská (occ.). Etim.: sembla un derivat de barra, però el sufix és difícil d'explicar.
Fixau-vos que la segona accepció d’aquest mot descriu exactament el barrisc que feia la mare de la meva informant. Just després de sentir-la m’he començat a demanar si ‘barrisc’ tindria relació amb l’expressió mallorquina "fer barrina", ‘Contracte bilateral. cast. Trato’, o amb barrejar.
Coromines ens en dóna el net aportant una etimologia diferent a la proposada per AlcM : “derivat del verb romànic barrer en el sentit de ‘arreplegar a la barreja agafant-ho tot’, provinent del llatí VERRĔRE que té aquest sentit i primitivament el d’escombrar’ (el sentit conservat fins avui en castellà i portuguès), mot després perdut en català i les altres llengües romàniques, però que devia haver estat usat en català primitiu. Primer document: 1373 “Una barriscada de cantarelaços a n ·Arnau Mulet 8 diners”, en uns comptes de Cevera d’aquesta data. En un altre doc. de la mateixa data i lloc apareix la locució adverbial vendre a barrisc:<<ffo tot venut a barrisch, en tant com en altre manera se·n trobave>>.
És genial aixecar-te de bon matí i trobar-te amb un mot tan interessant com barrisc!
1 comentaris:
Josep,
Jo (31) tampoc l'havia sentida mai aquesta paraula, però els hi he demanat a mon pare (66) i ma mare (57), tots dos de Ciutadella, i m'ha confirmat el seu ús.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici