dilluns, de juliol 10, 2006

No tens motiu per a escaldufar-te tant!

Em vaig assabentar del darrer terratrèmol polític menorquí el passat Divendres quan una amiga em llegí - mentre s’esbutzava de riure- l’acta de la comissió municipal d’economia de Sant Lluís del passat vint-i-cinc de juny. Allò que més la feia esclafir era l’ús de la paraula “escaldufada”, que sembla que el secretari municipal inclogué a l’acta.

No entraré en el fons de l’assumpte perquè no vaig ser en el ple i ni tan sol sé exactament que diu l’acta, perquè el Diari Menorca ha tingut la mala pensada de publicar-la traduïda del català al castellà, amb la qual cosa segur que s’han perdut pel camí tant les subtileses de context i ambient, com les de significants i significats. No obstant cap escrúpol basat en el que es considera políticament correcte m’impedeix reconèixer que l’ús d’una paraula tan saborosa com “escaldufada” m’ha provocat el més plaent dels somriures.

Al Conseller José Maria Rodríguez no li bastarà el seu programa informàtic[1] per treure en net que succeí en el ple d’economia de l’Ajuntament de Sant Lluís, perquè el Diccionari Alcover-Moll no recull el substantiu “escaldufada”, únicament hi consta el verb escaldufar, que en la seva primera accepció es defineix a l’AlcM com ‘Escalfar lleugerament (Camp de Tarr.). Escaldufar les cadires: seure-hi una estona, escalfant-les un poc’. Aquesta primera accepció supòs que permet considerar la paraula com a molt adequada per a la crònica política.

Tanmateix, si amb l’ajuda de na Nina Moll el programa del Sr. Rodríguez aconsegueix ser eficaç destriant els significats de les paraules en les diferents modalitats lingüístiques insulars, en llegir l’acta de l’esmentada comissió el Conseller interpretarà l’escaldufada segons la vuitena accepció d’escaldufar del venerable diccionari: ‘Exaltar l'ànim, sia d'entusiasme, sia d'irritació, d'alarma, etc. (Valls, Men.); cast. exaltar. «No tens motiu per a escaldufar-te tant!»«Saps que hi estàs, d'escaldufat!» (Ciutadella)’, - i no entendrà les protestes de les feministes del Partit Popular.

És clar que si s’extrema el nivell d’automatització de l’invent de Rodríguez, potser l’ordinador canviarà la paraula emprada pel batlle de Sant Lluís substituint-la per “calrada”, que és el significant que el diccionari Alcover-Moll contempla per referir-se a ‘l’afluència de sang a la cara per efecte de la calor excessiva, de l'empegueïment, etc. (Mall., Men.); cast. sonrojo, sofocón’, i que faria més comprensible la reacció de les dones del PP.

Tanmateix jo voldria dir a la Sra. Maruja Baíllo que jo també a vegades m’acub i m’agafen calrades i escaldufades que no tenen cap relació amb la meva condició de dona. Em vaig acubar el passat dilluns, quan vaig llegir al Diari Menorca que els joves de Nuevas Generaciones reivindicaren- durant l’escola d’estiu celebrada el passat cap de setmana a Alaior- la igualtat entre el català i el castellà a les Balears, quan precisament ,rebutjant establir l’obligatorietat de conèixer la nostra llengua en el nou Estatut, el PP de les Illes Balears ha impedit que les dues llengües siguin iguals en drets i deures.

M’agafen calrades quan sent a Consellers del Govern Balear i a dirigents del PP dir que establir l’obligatorietat d’entendre la nostra llengua seria una agressió contra els immigrants, quan per mi és l’única oportunitat d’evitar la fractura social sense demanar-nos als catalanoparlants que deixem de rallar en la nostra llengua en públic: ¿Me sabria dir la Sra.Bailo quines possibilitats troba que té qualsevol catalanoparlant de tornar a parlar en la seua llengua en una reunió de l’Ampa de l’escola dels seus fills, sense sentir-se violent, si no demanam als immigrants que faixin un esforç per comprendre el català?.

M’agradaria dir a les dones del PP que m’escalduf quan veig que el seu partit- conscient que la seva proximitat al neoconservadorisme bel·licista i mentider (armes de destrucció massiva, 11-M) de George Bush pot resultar escassament atractiu als nous espanyols- no ha estat capaç d’identificar una altra manera de fer-se amb la immensa bossa de nous votants que sorgirà a mesura que els immigrants vagin obtenint la nacionalitat espanyola, que fomentar entre ells la fòbia al català amb l’esperança que després sapin identificar a l’únic partit disposat a agranar la que ha estat la llengua pròpia de la nostra terra en els darrers set-cents vint anys.

Finalment voldria dir-los que m’agradaria conèixer més sinònims “en pla” que puguin traduir el castellà ‘sofoco’ per explicar-los que m’alçura d’una manera feresta comprovar que vostès només estan interessats en esmentar les modalitats lingüístiques insulars per practicar la vella tàctica del “divide y vencerás”.

Josep Mir i Morales, Sancho i LLuc
(Rebesnét i besnét d’uns quants immigrants que no es sentiren agredits per aprendre la llengua pròpia de Menorca.)

Publicat al Diari Menorca 10/7/2006



GLOSSARI:

ESCALDUFAR v. tr. 1. Escalfar lleugerament (Camp de Tarr.). Escaldufar les cadires: seure-hi una estona, escalfant-les un poc. 2. Escaldar ràpidament; sotmetre a l'acció momentània de l'aigua bullent; cast. escaldar. «Hem escaldufat el pollastre per plomar-lo millor». 3. Coure incompletament (or., occ., mall., eiv.). «Afanya't, que tinc pressa; basta que em facis quatre patates escaldufades». 4. fig. Fer una cosa a mitges, d'una manera incompleta (or., occ., mall.). Escaldufar una pastura: donar-la al bestiar perquè la pasturi una mica. Escaldufar una figuera: collir-ne les figues a redols, deixant-ne moltes sense collir (Mall.). Escaldufar un constipat: colrar-lo incompletament, no acabar-lo de curar (Solsona). Escaldufar una qüestió, un assumpte: tractar-lo damunt damunt, sense enfondir-hi (Camp de Tarr.). 5. fig. Estar una estona a un lloc i una estona a un altre, sense arribar a adquirir permanència en cap lloc (Ll., Camp de Tarr.). 6. fig. Remoure, descobrir coses que estaven ocultes o com dormides; endevinar, anar a retreure idees, qüestions, etc. (Camp de Tarr.). «Tot ho has escaldufat!»Jo que d'això d'escaldufar intencions y motius de las cosas ne sé la prima, Lo Nunci, 1879, pàg. 2 (ap. Aguiló Dicc.). «Ja me n'han dit, fadrinet, que tot ho escaldufau» (cançó pop. del Pla d'Urgell). 7. fig. Tupar, pegar fort (Palma). «L'han deixat ben escaldufat; no tendrà ganes de tornar-hi 8. fig. Exaltar l'ànim, sia d'entusiasme, sia d'irritació, d'alarma, etc. (Valls, Men.); cast. exaltar. «No tens motiu per a escaldufar-te tant!»«Saps que hi estàs, d'escaldufat!» (Ciutadella). Fon.: əskəɫdufá (or., bal.); askaɫdufá (occ.). Etim.: derivat de escaldar amb el sufix -ufar, probablement adoptat per contaminació de verbs que acaben radicalment en -ufar (bufar, estufar, etc.).

CALRADA f. 1. Afluència de sang a la cara per efecte de la calor excessiva, de l'empegueïment, etc. (Mall., Men.); cast. sonrojo, sofocón. No ey ha qui no senta la calrada pujarli al front, Aguiló Poes. 214. La calrada del sol i del rubor que la sufoca, Alcover Poem. Bíbl. 56. 2. Xafogor de boira que no deixa passar l'aire, en els dies bascosos de l'estiu (Mall.); cast. bochorno. Tant canta que se rebenta d'alegria, ab la calrada de l'estiu, Penya Poes. 9. Fon.: kəɫráðə (bal.). Etim.: contracció de calorada.

ACUBAR v. tr. 1. Dificultar o impedir la respiració; cast. sofocar. «Fa una calor que acuba» (Mall., Men.). Llavors tant de sol m'acuba dins l'arredossat baixest, Orlandis Poes. 70. a) refl. Ofegar-se, tenir dificultat per alenar; cast. asfixiarse, ahogarse. «Mos hi acubarem, dins aquesta cambra tan tancada» (Mall., Men.). 2. Fer oi, marejar, fer vomitera. S'olor de tabach l'acubava, Roq. n.o 4. 3. per ext.: Molestar, donar incomoditat o malestar. Aquesta prosa que mos acuba, Roq. 47. 4. refl. Esmortir-se, perdre els sentits; cast. desmayarse. Refr.—«Acuba't, i moriràs sà»: ho diuen a un qui pretén d'esser graciós sense esser-ho (Manacor). Fon.: əkuβá (Mall., Men.). En la forma refl.: əkuβəɾsə́, əkuβaɾsə́ (Palma, Ciutadella); əkuβəʦə́ (Manacor); əkuβaɾsέ (Maó). Conjug.: segons el model de cantar. Etim.: del llatí occŭpāre ‘invadir’, ‘omplir’, ‘ferir’, ‘detenir, impedir’ (cfr. Forcellini, Lex. iv, 380). La u en lloc de o s'ha d'explicar per influx d'un altre mot, o per l'origen semierudit de acubar
















[1] Em referesc al programa informàtic anunciat per José María Rodríguez el passat 6 de juliol, que emprant les dades del Diccionari Alcover-Moll, ha de permetre -una vegada estigui implementat- traduir automàticament un text del castellà al català -o a l'inversa- i triar, a la vegada, en quina modalitat lingüística de cada illa prefereix el lèxic.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici