dilluns, d’octubre 25, 2010

SOBRE LA GENT D'IDEES CLARES I ELS SEUS INTERESSOS

Molts estam molt empipats amb en ZP i no podem suportar la seva lleugeresa i frivolitat…, tanmateix convé que cadascú valori quins són els seus interessos i no perdre mai la perspectiva sobre la lleugeresa o la profunditat dels altres...

Avui he quedat estafaril•lat quan he llegit que el govern Tory contempla privatitzar boscos que són públics des del segle XIII i convertir-los en parcs temàtics o vendre’ls a asserradores... jo tenc clar que aquests no són els meus interessos. Com a amant de la naturalesa pens que els articles 45.1 i el 43. 3 de la Constitució del 78 són dels més interessants ... i sé que n’hi que tenen molts interessos , interessos que , per exemple, els feien oposar-se frontalment a l’ús públic del camí de cavalls i que pens que l’abandonaran just tenguin ocasió i poder, malgrat que ja hagin cobrat les seves indemnitzacions.

Pens que les quantitats astronòmiques que el ciutadans europeus pagam per la política agrària comú justifiquen plenament que en contrapartida es de faciliti el gaudi del camp i de la natura a tothom sense necessitat de fer pagar gaires més peatges i només amb els controls i restriccions necessàries per garantir la conservació i les bones pràctiques agrícoles.

Per enrabiats que estiguem amb el bluf d’en Zapatero els que no tenim ‘tants’ interessos o no som tan interessats no hem de perdre la perspectiva....

Cadascú veurà les coses a la seva manera i jo certament no sé quina és la solució de les coses, però em fa pànic la gent d’idees clares, perquè tenc la impressió que les receptes que proposen no són més que una altra sortida cap endavant, com va ser només una sortida cap endavant les solucions a la crisi de l’explosió de la bimbolla de la empreses punt com que es va regar amb la benzina dels baixíssims tipus d’interès i de la bogeria immobiliària que donà la sensació de falsa riquesa que ha provocat el colossal incendi actual...

Probablement ningú- i jo tampoc- no està disposat a pagar ara el preu que un canvi de rumb implica però em fa l’efecte que les sortides cap endavant només ens duran a desastres de cada vegada més grossos i tal vegada incontrolables...

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici