dilluns, de juny 16, 2008

Escoles per a fills de fanàtics

La Sra. Baillo m’ha proclamat fanàtic de la llengua i he de dir que si per tal s’entén ser un entusiasta de l’Obra del Diccionari i de la seva èpica història no puc més que donar-li la raó :qualque cosa deu tenir de fascinant el Diccionari Alcover-Moll quan tots- des dels catalanistes als més furibunds i rabiosos anticatalanistes - malden d’escalonar-hi les seves tesis i reivindicar-lo per a ells, malgrat que, com he demostrat en les setmanes anteriors, qualcuns ho fan des de la més absoluta ignorància.

Tanmateix, si jo fos un fanàtic morbós i ho reconegués, seria el primer que ho faria; per tant, he de contemplar la possibilitat que ho sigui sense haver-me’n adonat. Arribats en aquest punt, la qüestió que planteig és la següent: si som un fanàtic de la llengua, s’ha de desentendre el sistema d’ensenyament de la desgràcia dels meus fills i ha de permetre que únicament jo decideixi que s’eduquin en un model d’escola en el que només hi vagin els fills dels fanàtics de la llengua catalana?

La Sra. Baillo haurà de concedir que també existeixen fanàtics de la llengua castellana que, com es desprèn dels escrits del seu espòs, necessiten menysprear les parles espanyoles no castellanes per afirmar-se, i que ella mateixa també ha de ser molt fanàtica per, tot veient que el seu marit demostrava no tenir prou arguments per continuar el debat seriós sobre la figura de Francesc de Borja Moll i l’obra del Diccionari que ell mateix proposà i sobre el qual m’alliçonà en el seu article de 30/05/2008, entrar-hi amb un escrit (12/06/2008) que tenia- com el d’Antoni Camps- la desqualificació personal pròxima a l’insult per tot argument i afirmant- per sortir del mal pas- que un debat sobre una qüestió que havia interessat d’una manera tan clara al seu espòs no tenia gens d’interès. Constatada d’aquesta manera l’existència també de fanàtics de la llengua castellana, ¿haurà de permetre el sistema d’ensenyança que els fills d’aquests fanàtics s’eduquin únicament al costat d’altres fills de fanàtics de la llengua castellana, repetint incansablement els prejudicis que ha demostrat en aquestes setmanes el Sr. Pons Montanari sense fer cap esforç per il·lustrar-los? ¿Organitzarem també partits de futbol de màxima rivalitat de les escoles dels fanàtics de la llengua catalana contra les escoles dels fanàtics de la llengua castellana en els quals els de la castellana maldin d’ofendre als de la catalana anomenant-los “espardenyers ” i els de la catalana insultin anomenant “pijos” als de l’escola castellana rica i “xarnegos” o “quillos” als de la castellana pobra? Em fa l’efecte que aquest sistema pervers, el de les escoles o línies per a fills de fanàtics, és el que proposa Carlos Delgado i no és certament igual que el sistema que defensa Rosa Estarás, ni el que duia el PP en les eleccions autonòmiques de 2.007.

He de dir que, efectivament, jo no vaig votar al PP perquè vot a Sant Lluís i perquè, entre d’altres coses, desconfiava totalment de la vocació trilingüe de la Sra. Baillo i ha bastat només el transcurs d’un any per veure confirmades les raons d’aquesta desconfiança, que és la mateixa que tenia en relació al Sr. Antoni Camps.

Sincerament, trob que el sistema educatiu ha de tenir una funció moderadora i socialitzant que ensenyi a conviure i a respectar-se als fills dels fanàtics de tota casta i no crec que sigui bo separar-los en “guetos”, com proposa Delgado.

Finalment vull dir que només escric els caps de setmana i que el següent comença Sant Joan i com que aquesta polèmica la volen dur per camins eixorcs des d’ara renuncii a continuar-la.

Bon Sant Joan a tothom!

Publicat al Diari Menorca 16/06/2008

3 comentaris:

A la/es 3:21 p. m. , Blogger pqs ha dit...

Bon Sant Joan!

La llengua catalana només sobreviurà si tots l'entenen. No cal que tots la parlin, és suficient que l'entenguin, per tal que tota persona que ho vulgui, pugui emprar-la sense restriccions.

Així, els fanàtics de la llengua castellana volen trencar aquest equilibri, per tal d'acabar de matar el català. Volen que esdevingui una llengua d'ús exclusivament familiar, per tal que, com ha succeït amb l'occità, desaparegui del carrer i mori.

El dia que, per defecte, deixem de parlar català en llocs públic, la nostra llengua esdevindrà invisible.

 
A la/es 5:41 a. m. , Blogger XARBET ha dit...

La llengua castellana no està en perill i no necessita fanàtics que la defensin. El calalà si que ha estat perseguit i menyspreat, el PP encara te molt residus del franquisme.
Frederic Samuel Pérez

 
A la/es 10:30 a. m. , Blogger pqs ha dit...

xarbet, no es tracta de si el castellà els necessita o no, es tracta de si n'hi ha, o no, i de quin poder tenen. Malauradament, n'hi ha, i massa influents

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici