divendres, de desembre 14, 2007

Talabisco als diccionaris dels més grans filòlegs de l’Institut d’Estudis Catalans (1)

En Miquel Mus constatava el passat dissabte que la paraula ‘talabisco’ no apareixia al Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i sí que hi apareixia al diccionari Alcover-Moll i al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana de Coromines.

Cadascú extraurà les seves conclusions d’aquesta constatació, però les meves són les següents:

1.És gràcies a dos dels més grans filòlegs que mai hagi tingut l’Institut d’Estudis Catalans, Joan Coromines i Francesc de B. Moll, que la paraula talabisco està salvada en dues obres d’importància cabdal per a la filologia romànica.

2.El tom desè del diccionari Alcover-Moll on apareix la paraula ‘talabisco’ fou redactat per Moll amb la col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i Aïna Moll, ambdós membres també de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans

3.El diccionari Alcover-Moll val devers 600€ , té 9850 pàgines, en 10 toms, pesa 20 kilos i ocupa 3 pams de llargària a un prestatge de 30 centímetres d’alçada . El diccionari que el complementa, el de Coromines , que, com bé explica l’autor, precisament perquè és complementari i no repetitiu, s’ha d’emprar tenint l’Alcover-Moll a mà, té deu toms més (si s’inclou l’índex que és imprescindible per consultar-lo), val 551,70€ i pesa i ocupa més o manco el mateix espai que l’Alcover-Moll. És a dir, que per pressupost i per espai els diccionaris Alcover-Moll i Coromines, en els quals apareix la paraula talabisco, no són gaire adequats a famílies que paguen hipoteques colossals per viure a pisos de seixanta metres quadrats. Tot i així, gràcies al domini obert per l’Institut d’Estudis Catalans http://dcvb.iecat.net/ - on pot consultar-se el diccionari Alcover-Moll i on esper que un dia es pugui consultar el Coromines-, el significat de la paraula talabisco està a disposició de tothom gratuïtament.

4.La paraula talabisco no és al diccionari “manual” de l’Institut d’Estudis Catalans, de la mateixa manera que les paraules andaluses “abajado”,”abarrenado”,”abaecí”, “abina” - extretes de l’ Enciclopedia de Andalucia- no apareixen al Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española. Podeu consultar aquestes paraules entre les primeres que comencen amb A a http://users.skynet.be/duendeflamenco/lexicoandaluz1.html.

5.Jo trob que la RAE no inclou les paraules andaluses que he mencionat perquè no té la intenció que el seu diccionari tengui 10 toms com l’Enciclopedia de Andalucia, el diccionari Alcover-Moll o el DECLLC de Coromines i pretén que el seu diccionari sigui manual i tengui un cost de venda molt inferior als 600€ que costen les obres esmentades. Açò mateix és el que pretén l’Institut d’Estudis Catalans i per açò probablement a vegades s’exclouen alguns dialectalismes molt locals i curiosos que precisament per la seva curiositat són els que més ens agrada comentar a Miquel Mus i a mi.


6.Però l’exclusió d’aquestes paraules dels diccionaris normatius manuals no implica en cap moment que els acadèmics de la RAE o el membres de IEC les proscriguin. La prova és, per exemple, la defensa de l’ús de la paraula ‘orugat' - que és una paraula que no apareix al DIEC- que va fer en la revista Es Carrer de 30/11/2007 en Joan F. López Casasnovas (membre menorquí, junt amb Anna Moll de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans) donant-me la raó sobre una desafortunada correcció que se’m va fer a un article que vaig publicar no fa gaire emprant aquesta paraula i grafia.

Jo crec que el mínim que hauríem de fer els aficionats a la “paraulística” i que, fent ús de les obres de destacats membres de l’IEC (com són el diccionari Alcover-Moll o el DECLLC de Coromines), qualque vegada ens les adonam d’entesos sobre el nostre “rallar en pla”, és fomentar la confiança en l’Institut normatiu en tost de dedicar-nos a sembrar ombres de dubte, que més d’una vegada és el que sembla que fa qualcú.

A més, no ho dubtem, talabisco és un mot salvat per sempre en els diccionaris pels instituters, però fa falta que l’emprem en el nostre dia a dia i en qualsevol situació; parlant d’Aristòtil per exemple - però aquí rau el nostre mal-, n’hi ha que es veu que troben que açò del menorquí és molt polit per fer gloses però quan escriuen sobre coses serioses troben la nostra llengua molt poqueta cosa i ho fan en castellà.

1 comentaris:

A la/es 4:55 a. m. , Blogger pqs ha dit...

Per cert, a casa hi tinc dos ordinadors portàtils, un de nou ben primet i un de més vell i més gruixut.

Per raons que no venen al cas, el primet es diu Doraemon Voynich. Per raons òbvies, el segon es diu Talabisco.

:-)

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici