divendres, de novembre 23, 2007

Ca orugat o ca poruc, una altra correcció d'Es Carrer

En l’article Beef, please jo havia escrit;

Aquesta és la situació de mal tracte i discriminació que vivim i patim a diari els que volem continuar emprant la nostra llengua i no volem demanar perdó per fer-ho. Estam tan avesats a que ens maltractin que en la immensa majoria d’ocasions reaccionam com un ca orugat demanat mil disculpes per haver gosat a emprar la llengua que es parla a Menorca des de fa més de set-cents anys.’

i Es carrer ha canviat el mot ‘orugat’ per ‘poruc’ . Jo consider que aquest canvi no està justificat perquè l’Alcover-Moll defineix ‘erugar o orugar’ com ‘Esverar, fer estar amb temor (Mall., Men.); cast. Espantar’ i ERUGAT o ORUGAT, -ADAEsporuguit; ple de temor; recelós (Mall., Men.); cast. temeroso.’

No sé si hi estareu d’acord però per mi no és el mateix un ca poruc que un ca orugat. Per mi un ca poruc és aquell que per naturalesa té por, la por li és innata, el ca va néixer covard. En canvi un ca orugat és un ca que ha rebut tanta llenya que està esporuguit, però la por no li és innata, és una conseqüència del tracte que ha rebut.

A més es dóna la circumstància que jo havia consultat amb Joan F. López Casasnovas sobre les variants de formació ‘ringlera o renglera’ , ‘erugat o orugat’ i açò és el que em va contestar: “En un escrit de formalitat escassa (un escrit d'opinió a premsa) jo empraria "ringlera", sense problemes; però "renglera" no és gaire diferent. Igual diria per a "orugat".

Si no t'inform malament, una variant de formació és una al·lografia ('grafia que alterna amb altra o altres per representar la mateixa paraula': en castellà, amoníaco / amoniaco, substancia/sustancia, postguerra/posguerra. En català, els casos que m'exposes podrien ser-ne exemples. També saber i sebre (analògic amb rebre...), cabre per caber”

No puc deixar de relacionar aquesta observació de Joan F. López amb el que jo explicava sobre els entesos de la llengua en el meu escrit Sobre gramàtica i paraulística.

Coromines al DECLLC III, 426, b7 diu: Erugar ‘infestar d’eruga’, d’on figuradament orugat ‘esporuguit, recelós’, “un homo traidor/ va sempre urugat/homo gat fa dues cares”, Camps Merc(Folkl, I,73).

En qualsevol cas vull aclarir que faig aquests comentaris sobre les correccions d'Es Carrer des de la més gran simpatia en vers aquesta revista i la persona que hagi corregit el meu escrit que segur que necessitava correcció.

He dit i ho torn a repetir que aquest bloc no cerca una altra cosa que les observacions i correccions que els lectors em puguin donar.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici