dijous, de maig 29, 2008

Sobre els embrollons de n’Antoni Camps amb la Lengua Balear.

En el seu blog n’Antoni Camps intenta justificar amb el títol del diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover i Moll i amb l’assignatura de “lengua de las Baleares” que s’impartia a CALÓS a finals dels anys setanta i principis del vuitanta açò de la ‘lengua balear’ que ell i en Carlos Delgado fingeixen defensar. Aquesta argumentació és una aberrant tergiversació i per açò he redactat una sèrie d’aclariments en els paràgrafs que segueixen dirigits al conseller del PP. El lector segurament trobarà el to de l’escrit massa planer, la qual cosa només es justifica si es té en compte que n’Antoni Camps i jo hem compartit pati d’escola.

Fas trampa, Toni: per justificar açò de la ‘lengua balear’ dius que Moll titulà el seu diccionari Català-Valencià-Balear però ell mai no va defensar aquesta denominació per a la nostra llengua ni el de llengua Valenciana , molt al contrari va escriure una carta al president Suárez dient que científicament era inconvenient parlar de llengua valenciana i en què es mostrava contrari a incloure aquesta denominació com a nom de l’assignatura de la llengua dels Valencians. Pots llegir aquesta carta a : http://es.geocities.com/reialdecret/Documents/cartaborjasuarez.htm. També et convindria repassar la conferència “Aspectes polèmics d’un fet cultural” que pronuncià Moll a l’Ateneu de Maó el 7 de setembre de 1.981( publicada a la Revista de Menorca 1981 pàgines 185 a 201) per deixar clar que ell no podia estar més enfora dels teus plantejaments.

És un despropòsit atribuir - com has fet tu - a Moll l’autoria del diccionari sense esmentar a Alcover, que fou qui li donà el títol tot redactant un llarguíssim subtítol amb una intenció ben aclaridora: ‘Inventari Lexicogràfic de la Llengua Catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, recollides dels documents i textos antics i moderns, i del parlar vivent al Principat de Catalunya, al Regne de València, a les Illes Balears, al departament Francès dels Pirineus Orientals, a les Valls d'Andorra, al Marge Oriental d'Aragó i a la Ciutat d'Alguer de Sardenya’.

¿Me sabries dir , Toni, on apareix la denominació llengua balear al Diccionari Alcover-Moll? Que el diccionari sigui català, valencià i balear (és de tots) no vol dir que ni Moll ni Alcover avalassin per res la denominació llengua balear, que no ho van fer mai.

Si, en tost de dedicar-te a embrollar, t’interessàs l’obra d’Alcover i de Moll, recomanaries la lectura de la publicació “Doctrina sobre la Llengua de les Balears i de Valencià” (E.Moll 1.982), que és una selecció d’articles de Mossèn Alcover feta per Francesc de B. Moll precisament per deixar en faldaret les teves tesis i molt especialment qualsevol manipulació de l’ús del títol del seu diccionari per defensar el que ell considerava un disbarat filològic.

Sobre la ‘lengua de las Baleares’, que explicava Melis amb el llibre de Francesc de B. Moll del mateix títol, és evident que no es deixaven dubtes sobre la denominació de la nostra llengua. No sé si conserves aquest llibre; jo sí, li tenc especial estimació perquè el vaig emprar tant a CALÓS com a La Salle de Maó i comença així: “El presente libro, destinado a la enseñanza del catalán con especial referencia a la modalidad hablada en las Baleares... “

Toni, no ets gens seriós: Moll, en el llibre de CALÓS diu “catalán”, i “lengua de las Baleares”, no ‘lengua balear’. En el sisè paràgraf del nostre llibre d’EGB Moll diu: “Una última observación: que nadie se alarme que llamemos "catalán" al habla de las Baleares. La identidad de idioma entre Cataluña y estas islas- con las naturales matizaciones y diferencias de detalle- es una realidad proclamada por todos los lingüistas, y quien la niegue o la ponga en duda no consigue más que extenderse un certificado de ignorancia. No hay sino abrir el Diccionario oficial de la Real Academia Española, que en su última edición (1970) declara categóricamente que el mallorquín es la variedad de la lengua catalana que se habla en la isla de Mallorca"

No emboliquis més la troca: la ‘lengua de Argentina’, no es la ‘lengua argentina’, es la ‘lengua española’. Si l’assignatura i el llibre es titulava Lengua de la Baleares, és perquè quan tu i jo l’empràvem més d’un pare i ben qualque mestre mereixia el certificat d’ignorància sobre la nostra llengua ,al qual es refereix Moll, i el mereixien perquè la dreta nacionalista espanyola els havia fet absolutament analfabets sobre la seva pròpia llengua, i ara , en el segle XXI, la mateixa dreta nacionalista espanyola que tu representes vol tornar a provocar el mateix tipus d’ignorància i equívocs. Si llavors haguessin anomenat llengua catalana al que es coneix com a tal a totes les universitats, hi hagués hagut més d’un conflicte a CALÓS i Moll titulà al llibre i a l’assignatura “Lengua de las Baleares” precisament per evitar el disbarat de dir lengua balear o lengua menorquina, i tu, que tergiverses, vols fer veure que el títol del llibre de Moll avala la bajanada de “lengua balear”, que és precisament el que volia evitar.

El que passa és que un grupet del PP , que atacau constantment els professors, voldríeu que els continguts de l’assignatura de la nostra llengua no els fixassin els que en saben, sinó els que no en tenen ni idea, la qual cosa seria una manera ben curiosa d’entendre l’educació si no fos perquè no crec que l’entengueu així, més tost pens que és veuen a la llegua les vostres males intencions..

El paràgraf on escrius: "Per què a Balears hem d'anomenar català a la nostra llengua i a Catalunya no pot ser anomenada balear. Per què la nostra llengua ha de tenir el nom d'un territori en concret i no del nostre?", m’ha semblat genial.

Per què els cubans no han d'anomenar a la seva llengua, ‘lengua cubana’, o els guineans, ‘lengua guineana’, o els veneçolans ‘lengua venezolana’ ? Estic segur que el teu partit mai no intentarà perjudicar la lengua española introduint equívocs terminològics com aquests; molt el contrari, sempre estalonarà l’Institut Cervantes per exaltar la unitat de la lengua española i intentarà potenciar els lligams culturals, històrics i polítics amb tots els països de la ‘Hispanidad’ . En canvi un sector del PP, amb el qual tu t’identifiques, sempre farà el contrari amb els lligams del països o regions de la catalanitat lingüística.

Si vols una resposta a la teva pregunta sobre per què la llengua ha de tenir el nom d’un territori concret i no el del nostre, te la dóna Alcover , quan al 1902, al “Bolletí” del diccionari que tu goses a emprar per defensar la teva demagògica política , escriu:...¿Hi haurà més motiu per dir-li mallorquina? (es refereix al nom de la llengua). En cap manera. Ni la filologia, ni la història, ni la geografia autorisen tal denominació, si amb ella pretenim expressar qualque cosa més que una varietat dialectal del català, si amb ella volem anomenar d’una manera completa i exclusiva la llengua que parlam.... Però, ¿per què li hem de dir catalana? Perquè començà a parlar-se a Catalunya, de Catalunya se va estendre a les Balears i reines de València i Múrcia i a les regions aonsevulle que l’han parlada”.

Per defensar la lengua balear estalona’t intel·lectualment en Jaume Martorell Mir que n’és el cappare i té un bon historial penal per l’ús de la violència per defensar-la però no empris mai el nom de Moll ni el d’Alcover.

Podria creure en les teva bona intenció si no fos per les teves pamfletàries i grolleres manipulacions; però qui pot pensar seriosament que en Delgado, que no ralla en mallorquí mai, es preocupa pel nostre dialecte?

Del ‘mallorquín’, en Delgado se'n preocupa tant com tota aquesta sèrie de famílies de Maó que , amb els més rancis llinatges menorquins , un dia van decidir que rallar maonès era poca cosa i van començar a “hablar castellano a sus hijos que hace más fino”. Molts anys després, aquestes mateixes famílies van agafar la lletra “h” com a símbol de com volen deixar la nostra llengua, és a dir muda, fent veure que la mare de Déu és Joana i que ells s’estimen molt el “menorquín”.

La denominació ‘menorquín’ no té gaire tradició popular, mai no he sentit dir a cap familiar meu de Ciutadella que ralla “menorquí” sempre he sentit dir que ralla ciutadellenc o en pla. A Maó he sentit rallar molt del “menorquín” als que no el parlen, però els que el rallen solen dir “maonès”. Si trobes que la meva observació no és encertada repassa el llibre Els Menorquins d’Algèria de Marta Marfany i veuràs com anomenaven a la nostra llengua.

I açò de la llengua Balear és una flipada: ja me sabràs dir on ho has vist, a part de pel Círculo Balear (aquesta colla de conspiradors que només volen perjudicar la nostra llengua donant-ne lliçons en castellà) . Darrere en Delgado hi ha el Círculo i només fa falta entrar a la seva web per veure que el tema no és terminològic com tu insinues. Ells neguen la unitat de la llengua catalana, però és evident que les seves tesis no tenen cap valor perquè no fa falta ser gaire llest per veure quines són les seves intencions.

Són uns farsants compulsius els del Círculo; per exemple, a la seva web es fan els ofesos perquè Llorenç Villalonga sigui inclòs com un autor de llengua catalana, quan Llorenç Villalonga fou el primer en felicitar Francesc de B.Moll en les famoses polèmiques d’en Pep Gonella.

Un polític decent no és aquell que practica la demagògia sotmetent a votació qualsevol disbarat, sinó el que està realment compromès en l’educació i l’orientació del seu poble. Vosaltres no preteneu educar, voleu embolicar per defensar els vostres miserables interessos.

El món científic i acadèmic necessita denominacions inequívoques per referir-se a les coses, per açò totes les universitats es refereixen a la llengua del diccionari Alcover-Moll amb un únic terme: llengua catalana ; però l’ala blavera del PP, que només vol destruir-la, com ha volgut sempre la dreta nacionalista espanyola, no deixa de posar plets a les universitats de la Comunitat Valenciana per tal que deixin d’utilitzar aquesta denominació, plets que perd als Tribunals de Justícia una vegada darrere l’altra. Aquesta és la manera d’entendre la llibertat lingüística per part dels sectors ultra del Partit Popular, que no respecten ni la llibertat de càtedra per referir-se a la nostra llengua amb el nom en què és coneguda per les autoritats filològiques d’arreu del món.

Les denominacions inequívoques són també absolutament necessàries en l’àmbit legislatiu per garantir la seguretat jurídica i és evident que emprar una terminologia confosa en l’Estatut no deixaria clara la unitat de la llengua i provocaria una indesitjable inflació de litigis judicials i polítics que només perjudicarien l’exercici del drets relacionats amb la nostra llengua. Açò ha estat molt ben entès la dreta nacionalista espanyola de la Comunitat Valenciana que no perd ocasió per impedir “el disfrute pacífico” de la llengua.

El tema de denominació de la llengua serveix al PP valencià per no reconèixer el títol de Llicenciat en Filologia Catalana, que donen les universitats valencianes com a títol vàlid per explicar llengua valenciana. Gràcies a Déu, el jutges tenen més seny que vosaltres i han impedit aquest despropòsit.

Teniu una manera ben curiosa d’entendre la llibertat: a la Comunitat Valenciana heu prohibit les emissions dels únics canals de televisió que emeten únicament en la llengua pròpia dels valencians, que no és altra que la catalana, tal i com deixa ben clar la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua.

La defensa de les modalitats no té res a veure amb el que voleu fer : et record que Catalunya adoptà el text valencià com a text oficial de la fallida Constitució Europea, és a dir , respecte absolut a la modalitat valenciana, però ves per on, el PP de València protestà enèrgicament pel fet que el text únic fos el que el mateix govern del PP valencià havia donat. No són les modalitats de la llengua, ni una o una altra denominació de la llengua allò defensau; és la seva unitat allò que atacau, esquarterant-la i perjudicant fatalment les seves economies d’escala per provocar la seva fallida.

2 comentaris:

A la/es 4:13 a. m. , Blogger pqs ha dit...

Gràcies per haver escrit aquestes paraules.

 
A la/es 7:18 a. m. , Anonymous Tonet ha dit...

Benvolgut Josep:
Enhorabona per l'argumentari, net i polit, respectuós. Pel nivell, però, dels comentaris que llegeixo en el bloc del teu company d'escola, em sembla que et guanya la partida del nombre perquè el seu to discursiu baixpassional és prepolític, que és l'única cosa a què semblen receptius aquests sequaços; un fins i tot es declara orgullós de no haver-te llegit (!) i, per tant, de no saber de què parles, però ja t'insulta... Noi, tot el suport!

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici