Reconèixer i respectar no vol dir defensar.

En l’escrit que el Sr. Pons Montanari publicà al Diari de Menorca el passat 06/06/2.008 tornà a la seva coneguda tàctica de fer veure que replica els meus aclariments fent-me dir coses que jo no he escrit ni he dit mai. Així si el 30/05/2.008 escrigué: “Así, dice Vd. que el Diccionari Català-Valencià-Balear, de Alcover y Moll, no fue reconocido en su denominación por uno de sus autores, Moll” , el 06/05/2008 posà:” Es cierto que el Sr. Mir no escribió textualmente que Moll rechazara la denominación Català-Valencià-Balear de su diccionario, pero bien que lo da a entender cuando pone que él Moll, nunca defendió este título.”

Jo no havia posat que Moll ‘ nunca defendió este título’ i els lectors ja saben que en pens dels que em fan ‘dir’ o ‘posar’ coses que no he dit ni he posat mai, però mentre que el 30/5/2.008 el Sr. Montanari em va fer dir una bajanada, el 06/05/2.008 em va fer ‘posar’ una cosa que no havia ‘posat’ però que l’hauria poguda ‘posar’ perquè s’ajusta a la realitat històrica: Moll en consideració a Alcover va respectar i va reconèixer el títol del Diccionari Català-Valencià-Balear- per açò el va mantenir- però no el defensà i fins i tot el rebutjà.


Moll no defensava el títol del Diccionari -en el qual va estar treballant durant quaranta cinc anys -quan l’acabà l’any 1.962 i en el setè capítol d’’Un Home de Combat” (referint-se a l’explicació del canvi del títol del Diccionari de la llengua catalana pel de Diccionari Català-Valencià-Balear que donà Alcover en el tercer manifest) escrigué: “Així, fent concessions a la ignorància de la gent, quedava resolt un canvi de nom que sempre més havia de resultar confusionari, perquè la mateixa ignorància faria que el títol de Diccionari Català-Valencià-Balear fos equiparat al de qualsevol Diccionari Francés-Español o Español-Alemán. I no era aquesta, certament la intenció de Mn.Alcover.”

Els famosos manifests d’Alvover podrien ser manipulats al seu favor per gent com Antoni Camps i Pons Montanari si no fos que estaven dirigits al “Amadors de la llengua catalana” i anaven curulls d’'artículos catalanes' i plens de paraules com ‘doncs’ i ‘nosaltres’ d’aquestes que ningú no empra a ca seva i que fan tanta nosa als defensors de la lengua balear.

Puc ben dir que Moll rebutjà el títol- malgrat que el mantingué, reconegué i respectà- si veim l’entrevista del programa “A Fondo” de RTVE que li feu Joaquín Soler Solano l’1 d’abril de1.979 (publicada per Editrama en DVD l’any 2.005.)

He penjat uns fragments interessants del DVD d’aquesta entrevista en el meu blog en els que Moll diu textualment- “el título del Diccionari Català-Valencià-Balear” es anticientífico ...,es un título estratégico equivocado”- i quan Joaquín Soler li demanà-¿Usted cree que el título del Diccionario debería ser ‘Diccionari Català’?-, Moll respon-‘Diccionari de la llengua Catalana’. -L’entrevistador demana-¿Nunca estuvo usted de acuerdo con el título del diccionario?- Moll respon- Nunca, nunca, pero ... yo no mandaba...

No hagués perdut el temps en aquesta discussió si no fos que qui ha insinuat que l’obra de l’il·lustre ciutadellenc justificava la denominació ‘lengua balear’ és qui pretén presidir el Partit Popular de Menorca, que juntament a Maruja Baillo, esposa del Sr. Pons Montanari, ha avalat a qui pretén presidir el Partit Popular de les Illes Balears.

Francesc de Borja Moll fou- pel seu rigor i preparació científica- acadèmic corresponent de la Real Academia de la Lengua Española. Aquesta institució en la seva web diu que s’intenta que hi hagi un acadèmic corresponent de cada comunitat autònoma però actualment no n’hi ha cap de les Balears.

Seria d’agrair que els defensors de la llengua española de les Balears deixassin de defensar-la des del prejudici i les vísceres i es guanyassin, seguint l'exemple del rigor de Moll, el reconeixement dels acadèmics de la RAE que ens permeti recuperar el representant que vam tenir en el seu dia.