diumenge, d’octubre 21, 2007

No he anat al correllengua

No he anat al correllengua perquè trob que en aquesta celebració es confon la retòrica nacionalista i independentista amb un acte de reivindicació de la nostra llengua en què a mi m’agradaria participar.

Com que trob que el discurs nacionalista, i molt més l’independentista, ens fa molt més mal que bé a l’hora de defensar la nostra llengua a mi no m’hi trobareu al correllengua.

Les pàtries i les nacions (cap) no m’interessen gaire, malgrat que és cert que en moltes ocasions alguns s’esforcen en fer-nos pensar que les llengües no tenen defensa sense un Estat ; però jo crec que és més interessant intentar defensar-la amb el cervell i amb bons arguments.

Tot ho dic amb tota la humilitat i si estic equivocat en les meues impressions ja m’ho fareu saber.

4 comentaris:

A la/es 2:26 a. m. , Blogger Joan ha dit...

per desgràcia el teu plantejament estat sempre el model de la dreta.
Si que és veritat que la defensa de la llengua i la cultura ho haurien de fer des de tots els colors polítics, però açò històricament no ha estat així.
La defensa de la llengua a més de fer-ho d'una manera individual, sa de fer amb doblers i amb mesures polítiques. I si no qui et penses que paga l'institut cervantes

 
A la/es 5:35 a. m. , Blogger pqs ha dit...

No puc estar més d'acord amb tu.

Jo sempre dic que és probable que, qualque dia, Catalunya (el Principat) sigui independent, però aquell dia, el català segur que serà mort. Llavors, serem en un escenari a la irlandesa.

En el meu blog (mira la secció de llengua [1]) he defensat que, no només l'estat, si no que, fins i tot el territori, no són necessaris per a fer viure una llengua.

Però com que el nacionalisme no està disposat a acceptar això crec, sincerament, que el català està abocat a la perdició.

[1]: http://cinclin.blogspot.com/search/label/llengua

 
A la/es 1:33 p. m. , Blogger JOSEP MIR ha dit...

Et vaig seguint en el teus blocs, jo crec que o començam a desvincular la llengua del concepte de territori o de cada vegada ho tindrem més lleig.

La nostra llengua, ens agradi o no, arribarà a ser minoritària-si és que no ho és ja- en el territori que li és propi, i si no som capaços de veure açò i acceptar-ho equivocarem completament les estratègies de supervivència.

Hauríem de saber reivindicar els nostres drets lingüístics al marge del concepte de territorialitat, hauríem de ser capaços de fer entendre que malgrat que en haguem convertit en una minoria tenim uns drets. Hem de tenir televisió en català encara que a tots els territoris de laa llengua catalana el català esdevengui una llengua minoritària.

No hem de reivindicar la televisió de catalunya en català, hem de reivindicar el dret de la comunitat lingüística catalana de tenir televisió en la nostra llengua al marge dels territoris.

EL panorama és francament lleig, però no n'hi ha d'altre i si no l'acceptam com és ens equivocarem molt.

 
A la/es 2:05 p. m. , Blogger JOSEP MIR ha dit...

Resposta a Joan:

No crec que un estat ajudi gens a la llengua catalana si la gent no fa l'esforç de practicar el bilingüisme passiu, de no recular quan ens trobam davant una persona que es dirigeix a nosaltres en castellà, o d'esforçar-se en rallar en català als desconeguts, perquè a llocs com Maó es dóna per suposat que el desconegut es castellanoparlant, la conversació idò amb tots els desconeguts comença i continua en castellà i a vegades quan s'arriba a intimar ja s'ha agafat l'hàbit de parlar en castellà i és molt difícil canviar al català i tampoc no hi ha gaire interès.

Trobes que açò amb doblers i un estat podria canviar-se?-Jo no ho crec i l'únic que veig és que el discurs independentista i sovint el nacionalista, espanta a molta que estima la nostra llengua a la seua manera però que no es sent gens catalana, sinó que fins i tot és anticatalana i molt espanyola , però que podrien incorporar-se a la causa de la nostra llengua si eliminàssim la retòrica pancatalanista.

Aquest estiu em vaig trobar en dues ocasions amb persones que sentint-se molt espanyoles feien una defensa de la nostra llengua amb una vehemència que m'impressionà perquè jo no hi hagués posat tant de cor, perquè tenc tendència a ser més analític.

És cert que en el discurs d'aquestes persones hi havia poc coneixement i anàlisi i hi sobrava passió, però el discurs independentista moltes vegades també està mancat de coneixement.

A més no ens enganem, no hi hauria mai independència sense que sortíssin els tancs al carrer (és una previsió contitucional), així que molts ens estimam més no temptar la sort perquè en estimam més la vida i els nostres fills que les "pàtries" i les "nacions".

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

Enllaços a aquest missatge:

Crear un enllaç

<< Pàgina d'inici