Imposició del castellà a la sanitat

El passat dia 31 de març vaig sentir, primer a la cadena SER i després a la Televisió Menorquina, dues tertúlies on participaven membres del PP i del PSM en les quals es discutí sobre l’obligatorietat de conèixer la llengua catalana del personal sanitari.

Com ens tenen acostumats els representats del PP van parlar d’imposició lingüística del català i de la llibertat d’emprar la llengua que cadascú vulgui ( llibertat que suposadament defensen) fent ús dels habituals i tramposos arguments que formen part del demagògic discurs lingüístic del PP.

Els representats del PSM en la meva opinió van estar fluixos i no van tenir manya per explicar que precisament d’açò es tracta! Es tracta de defensar el dret de tothom a emprar la llengua que vulguin en l’àmbit de la sanitat!

Els professionals de la sanitat que es neguen a fer l’esforç d’entendre la llengua catalana obliguen a emprar la llengua castellana als pacients i professionals de la sanitat que necessiten interactuar amb ells. Obligar a emprar la llengua castellana per la vessa o pel passotisme d’aprendre la nostra llengua a un nivell bàsic (per mi entendre-la i llegir-la és suficient, no és necessari parlar-la) suposa una greu i rebutjable imposició de la llengua castellana als professionals i usuaris de la sanitat que volen exercir el seu dret a emprar la llengua catalana.

El deure d’aprendre llengua catalana no implica en cap cas la obligació d’emprar-la. Aquest deure només garanteix els drets dels altres a emprar-la, de la mateixa manera que el deure ( o imposició o obligació) de conèixer ela llengua castellana que estableix la Constitució el que fa és garantir el dret a emprar aquesta llengua de tots. Quan es va establir el deure ( o l’obligació , o la imposició) de conèixer la llengua castellana a tots els espanyols no es volia ‘fotre’ a ningú. Amb aquest deure (o imposició si es vol fer el deure antipàtic) es volia garantir el dret d’emprar aquesta llengua. Els drets d’uns impliquen sempre obligacions pels altres. Com a mínim l’obligació de respectar aquest dret. Estaria bé que els del PP entenguessin que possibilitar l’exercici dels drets dels catalanoparlants implica també obligacions per a molts dels nostres conciutadans.

Sembla mentida que els representants del PSM no sabessin explicar gaire bé que el deure (terminologia constitucional) de conèixer la llengua catalana no s’estableix contra el personal de la sanitat. L’obligació de conèixer la llengua catalana (que, insistesc, no és obligació d’emprar-la) evita que per vessa ningú no pugui imposar la llengua castellana als professionals de la sanitat que vulguin emprar la llengua pròpia de Balears.

Tenc un gran amic cirurgià amador de la llengua catalana que té una responsabilitat màxima a l’Hospital Mateu Orfila . De fet en certa manera la meva estimació per la llengua té a veure amb l’ambient que en la primera joventut vaig respirar a ca seva. Me sabria dir qualcú quines possibilitats té el meu amic cirurgià d’exercir el dret a emprar la llengua catalana en l’exercici professional si qualque membre del seu equip quirúrgic es nega a fer un esforç per entendre aquesta llengua?

La meva germana és infermera ( a més de psicòloga clínica). Voleu dir que no li imposa la llengua castellana qualsevol administratiu, auxiliar o metge que hagi de treballar amb ella i que no es vulgui molestar en intentar entendre el català?

¿Me sabrien dir quines possibilitats té un cirurgià vascular, un neonatòleg o un oncòleg catalanoparlant que vulgui venir a treballar a Menorca d’exercir el dret a emprar la seva llengua si als professionals que han de treballar amb ells no els dóna la gana fer l’esforç d’intentar entendre el català, amb aplaudiment d’aquesta passota imposició del castellà per part del PP?

Els del PP sí s’estudien els argumentaris i dominen la seva efectista retòrica demagògica: les obligacions vers la llengua castellana són deures i en canvi les obligacions vers la llengua catalana són imposicions. Mentrestant els del PSM sembla que no saben explicar les iniciatives que promouen o tenen vessa de fer-ho.

Al PP no li ha preocupat mai els drets lingüístics, per descomptat no el dret d’emprar el català. El PP defensa el dret a “passar” i a no aprendre “perquè no em dóna la gana” la llengua catalana, que per açò el seu nucli dur l’ha considerada sempre una llengua menyspreable, quasi tan menyspreable com els drets dels que volem emprar-la.

No accept la dificultat d’entendre català en dos anys si hi ha un mínim de disposició. Que no rallam de física quàntica! Parlam d’una llengua romànica germana de la castellana!

No discutiré tampoc si el nivell a exigir és l’A , el B, l’Y o el W. No som entès en titulacions. Però sí que crec que és exigible que més prest que tard un professional de la sanitat pugui entendre a qualsevol pacient o professional que vulgui dirigir-se a ell en qualsevol de les llengües oficials.

Publicat al Diari Menorca, Diumenge 5 d'abril de 2.009.