divendres, de desembre 14, 2007

Talabisco als diccionaris dels més grans filòlegs de l’Institut d’Estudis Catalans (i 2)

En el meu manual de Literatura Española de segon de BUP de Fernando Lázaro Carreter (Anaya 1.985) aquest ens parla de la llengua literària i ens diu “existe siempre en la lengua o lenguas literarias una función estructurante que hoy suele llamarse poética (...)” i ens aclareix que la funció poètica no és exclusiva de la poesia sinó que pot donar-se en qualsevol manifestació literària, en prosa, o en vers, oral o escrita. Més endavant ens explica que la característica principal de la llengua literària és l’ús d’”artificios extrañadores “,produir estranyesa per atreure l’atenció del receptor sobre la forma del missatge. Segur que ningú no discutirà gaire a Fernando Lázaro Carreter però en canvi gent com en Miquel Mus voldrien que la llengua literària catalana no tingués aquests “artificios extrañadores” que per a Lázaro Carreter són essencials en la llengua literària i exigirien que en el model català s’empràs el català que es ralla a casa. A quina casa?

Per escriure aquest article he consultat l’article ¿Existe el dialecto andaluz? de Manuel Alvar disponible a internet en el qual podem llegir: “Español es el suprasistema abarcador de todas las realizaciones de nuestra lengua. O dicho técnicamente: la lengua abstracta que todos aceptamos, que tiene virtualidad en la lengua literaria escrita y que ninguno habla. Es el sistema considerado fuera del individuo. Pero esta abstracción se realiza en millones de actos comunicativos (la parole) que están trabados por dos órdenes de fuerzas, las geográficas y las sociales. De ahí las variedades geográficas (o dialectos tradicionales ) y las verticales (o sociolectos)”.

¿Quants s’entretindran a discutir a Manuel Alvar que “El Español tiene virtualidad en la lengua literaria escrita y que ninguno habla” i que açò és aberrant?.¿ Per què aquí tenim tanta gent que perd el temps discutint el model català de llengua literaria perquè ningú no el parla i fins i tot en fan cavall de batalla de les campanyes electorals?. ¿ Per què, per exemple, a n’Antoni Camps li sembla tan espantós que en el model català de llengua literària s’emprin artificis estranyadors i paraules que ningú no empra a ca seva?.

En la conclusió de l’article sobre el dialecte Andalús de Manuel Alvar també s’hi pot llegir: “Nosotros no tenemos más que una lengua que es la española», las variedades orales pueden mostrar diferencias geográficas o sociales. Aquéllas adoptan diversos registros de lengua; éstas se borran con la educación (no con la zapa demagógica) de las clases menos instruidas. No hacer esto es volver a posiciones retrogradas43 y a la folklorización cultural44.”

¿Què en trobarien els de Ciudadanos de Menorca i els del PP si qualque instituter hagués arribat a una conclusió semblant després d’analitzar les modalitats lingüístiques insulars?

En el manual de Literatura Española al qual m’he referit en què Lázaro Carreter estudia el mode d’actuar de la funció poètica de la llengua literària analitza un paràgraf de “Camino de Perfección” (1.902) de Pío Baroja i diu que “se observan en él rasgos inequívocamente literarios:... palabras de uso poco común...e incluso raras: ‘escintilar’ ni siquiera figura en el diccionario..”. No tenc un diccionari de la RAE de 1.985 i no dubt que Lázaro Carreter deia la veritat, però en l’edició del diccionari de la RAE de 1.992 que tenc a casa sí que hi és la paraula ‘escintilar’, així que no es preocupi Sr.Mus, vostè escrigui una obra que tengui una qualitat ni que sigui un poc inferior a la de Pío Baroja emprant la paraula “talabisco” i com van fer els de la RAE noranta anys després que Baroja empràs “escintilar” els de IEC segur que inclouen “talabisco” en el seu diccionari normatiu manual.

Josep Mir

Publicat al Diari Menorca els dies 13 i 14 de desembre de 2.007

Talabisco als diccionaris dels més grans filòlegs de l’Institut d’Estudis Catalans (1)

En Miquel Mus constatava el passat dissabte que la paraula ‘talabisco’ no apareixia al Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i sí que hi apareixia al diccionari Alcover-Moll i al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana de Coromines.

Cadascú extraurà les seves conclusions d’aquesta constatació, però les meves són les següents:

1.És gràcies a dos dels més grans filòlegs que mai hagi tingut l’Institut d’Estudis Catalans, Joan Coromines i Francesc de B. Moll, que la paraula talabisco està salvada en dues obres d’importància cabdal per a la filologia romànica.

2.El tom desè del diccionari Alcover-Moll on apareix la paraula ‘talabisco’ fou redactat per Moll amb la col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i Aïna Moll, ambdós membres també de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans

3.El diccionari Alcover-Moll val devers 600€ , té 9850 pàgines, en 10 toms, pesa 20 kilos i ocupa 3 pams de llargària a un prestatge de 30 centímetres d’alçada . El diccionari que el complementa, el de Coromines , que, com bé explica l’autor, precisament perquè és complementari i no repetitiu, s’ha d’emprar tenint l’Alcover-Moll a mà, té deu toms més (si s’inclou l’índex que és imprescindible per consultar-lo), val 551,70€ i pesa i ocupa més o manco el mateix espai que l’Alcover-Moll. És a dir, que per pressupost i per espai els diccionaris Alcover-Moll i Coromines, en els quals apareix la paraula talabisco, no són gaire adequats a famílies que paguen hipoteques colossals per viure a pisos de seixanta metres quadrats. Tot i així, gràcies al domini obert per l’Institut d’Estudis Catalans http://dcvb.iecat.net/ - on pot consultar-se el diccionari Alcover-Moll i on esper que un dia es pugui consultar el Coromines-, el significat de la paraula talabisco està a disposició de tothom gratuïtament.

4.La paraula talabisco no és al diccionari “manual” de l’Institut d’Estudis Catalans, de la mateixa manera que les paraules andaluses “abajado”,”abarrenado”,”abaecí”, “abina” - extretes de l’ Enciclopedia de Andalucia- no apareixen al Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española. Podeu consultar aquestes paraules entre les primeres que comencen amb A a http://users.skynet.be/duendeflamenco/lexicoandaluz1.html.

5.Jo trob que la RAE no inclou les paraules andaluses que he mencionat perquè no té la intenció que el seu diccionari tengui 10 toms com l’Enciclopedia de Andalucia, el diccionari Alcover-Moll o el DECLLC de Coromines i pretén que el seu diccionari sigui manual i tengui un cost de venda molt inferior als 600€ que costen les obres esmentades. Açò mateix és el que pretén l’Institut d’Estudis Catalans i per açò probablement a vegades s’exclouen alguns dialectalismes molt locals i curiosos que precisament per la seva curiositat són els que més ens agrada comentar a Miquel Mus i a mi.


6.Però l’exclusió d’aquestes paraules dels diccionaris normatius manuals no implica en cap moment que els acadèmics de la RAE o el membres de IEC les proscriguin. La prova és, per exemple, la defensa de l’ús de la paraula ‘orugat' - que és una paraula que no apareix al DIEC- que va fer en la revista Es Carrer de 30/11/2007 en Joan F. López Casasnovas (membre menorquí, junt amb Anna Moll de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans) donant-me la raó sobre una desafortunada correcció que se’m va fer a un article que vaig publicar no fa gaire emprant aquesta paraula i grafia.

Jo crec que el mínim que hauríem de fer els aficionats a la “paraulística” i que, fent ús de les obres de destacats membres de l’IEC (com són el diccionari Alcover-Moll o el DECLLC de Coromines), qualque vegada ens les adonam d’entesos sobre el nostre “rallar en pla”, és fomentar la confiança en l’Institut normatiu en tost de dedicar-nos a sembrar ombres de dubte, que més d’una vegada és el que sembla que fa qualcú.

A més, no ho dubtem, talabisco és un mot salvat per sempre en els diccionaris pels instituters, però fa falta que l’emprem en el nostre dia a dia i en qualsevol situació; parlant d’Aristòtil per exemple - però aquí rau el nostre mal-, n’hi ha que es veu que troben que açò del menorquí és molt polit per fer gloses però quan escriuen sobre coses serioses troben la nostra llengua molt poqueta cosa i ho fan en castellà.