Avui he comprat vici

Com sol succeir sempre que passeig pel centre de Maó avui m’he aturat a la Llibreria Catòlica(avui Llibreria Fundació) i he comprat vici: el volum XVI de l’obra completa d’Antoni Febrer i Cardona ‘Obres didàctiques I: Exercici sobre la Mitologia, Compendi de la Filosofia Moral, Les aventures d’Aristònous’ publicat en primera edició el passat mes d’octubre.

I ves per on m’ha sorprès que no l’hagi publicat l’Acadèmia d’Ortografia i Genuïna Fonètica Menorquina d’Iniciativa Cívica Mahonesa, encapçalada pel senyors Fornals i Montanari.

El llibre l’ha publicat Publicacions de l’Abadia de Montserrat, com a volum 43 de la biblioteca Marian Aguiló (patriarca de les lletres catalanes, com l’anomenava Moll) i com la resta de l’obra completa d’Antoni Febrer i Cardona s’ha editat per iniciativa de l’Institut d’Estudis Menorquins, l’Institut d’Estudis Catalans i el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears.

Quines coses que té la vida! Si haguéssim fet una llista de les principals institucions a les quals Iniciativa Cívica Mahonesa té declarada la guerra veuríem que no en falta cap entre els impulsors de la publicació de la inèdita- malgrat els ingents i coneguts esforços dels simpatitzants de la lletra muda- obra completa del gramàtic que suposadament ICM ha pres de referència.

Maneres diferents d’afrontar el billingüisme

Com que som de les poques persones del meu entorn professional i personal que s’estimen la nostra llengua i a vegades tenc una manera d’expressar-me un poc dura, moltes vegades em deman si som massa radical.

Però hi ha moments en que reaccion d’una manera espontània i em demostr a mi mateix que els entusiastes del bilingüisme són bastant més radicals que jo.

Dissabte passat es va donar una d’aquestes situacions: el meu fill Josep (sis anys) ha sortit molt lector, li agrada llegir contes, llibres de trucs de màgia , d’animals i de manualitats . En canvi de moment no va pel camí de ser el Rafael Nadal de la seva generació.

Dissabte en venir de tennis en Josep no estava molt animat i va dir que l’entrenament no li havia anat massa bé, i per excusar-se va comentar que el seu nou entrenador rallava en castellà.

Na Marga, la meva dona, i jo vam botar d’immediat i simultàniament i li vam dir- severs- a en Josep , que havia d’intentar fer les coses bé però que no ens importava gens si no les hi feia, però que en cap cas volíem tornar a sentir que la llengua li servis per excusar-se de res. El reprenguérem dient-li que era impossible que fes les coses malament per mor de la llengua perquè ell rallava sempre i molt bé en castellà amb les seves cosines i amb els seus amics castellanoparlants. A més la meva dona li va dir que si tornava a sentir una excusa tan dolenta una altra vegada no li deixaríem veure més Play-House Disney ,que és el canal de televisió que a ell li agrada més i que és en castellà (Un càstig molt dur).

Vam voler deixar clar que mai més permetríem que anàs pel camí de la llengua per donar qualsevol excusa, malgrat que ell ja ha captat- i ha estat la nostra intenció- que la llengua catalana és una cosa molt important a ca nostra.

Immediatament després d’haver arrefollat al meu fill vaig recordar-me d’una representat de l’AFA que vaig sentir l’altre dia per la ràdio que explicava el fracàs escolar per un problema lingüístic, i de tots aquells pares-no necessàriament immigrants- que permeten excusar el mal rendiment del seus fills en qüestions lingüístiques. ¿Qui és doncs el radical?. ¿Qui té poca sensibilitat bilingüe?

Possiblement és pel que he explicat que és el meu fill qui demostra ser bilingüe quan ralla amb els fills dels simpatitzants de l’AFA que coneixem.

Sobre el Sadisme de n'Alejandro Sanz

He escoltat dues vegades aquesta setmana a n’Alejandro Sanz –líder de noves generacions de Menorca - defensar el menorquí enfront del català, primer a un debat de joves polítics de la SER, i després a un debat similar a la televisió menorquina.

Estem acostumats a llegir abrandades defenses del menorquí per part de gent que sempre escriu en castellà, però no puc evitar sorprendre’m i irritar-me quan veig que n’Alejandro Sanz és capaç de proclamar-se únic defensor del menorquí en debats on la resta de persones que hi participen rallen en menorquí mentre ell ralla només en castellà.

Conec bé a la família Florit Campins i per tant em resulta d’allò més irritant que n’Alejandro Sanz tengui la poca vergonya de fer-se passar per amant del menorquí enfront de joves que suposadament el menyspreen, com en Macià - fill d’en Xec Florit i n’Antònia Campins- que el passat dijous participava en el debat de la Televisió Menorquina.

Resulta que quan jo sent rallar en pla a en Macià o en Lau em cau la bava, i en canvi trob que només he sentit rallar en pla a n’Alejandro Sanz en una ocasió en que posà en evidència la seva incompetència lingüística, que explica perfectament perquè en els debats d’aquesta setmana optà per “defensar el menorquí” rallant en castellà.

La gent com n’Alejandro Sanz és vertaderament sàdica perquè és molt difícil no descompondre’s quan has de suportar a un cara forrada com ell donar-te lliçons de menorquí.